Els turistes estimen Jordan per diverses raons. En primer lloc, les platges i els esculls de corall del golf d’Aqaba us permeten bussejar durant diversos dies a l’estiu, fins i tot a les gelades de gener. En segon lloc, el mar Mort ofereix als viatgers oportunitats increïbles de relaxació i benestar. I, finalment, l’antiga ciutat de Petra encara està plena de molts misteris i, per tant, s’inclou a la nova llista de les Set Meravelles del Món.
A més dels amants dels llocs d'interès històric, els gourmets esperen amb impaciència recorreguts al Regne de Jordània, ja que la cuina local és ben coneguda pels amants de les tradicions culinàries àrabs. La resposta a la pregunta de què provar a Jordània la troben ràpidament tant els dolços com els amants dels aperitius de carn sòlida, i el menú de qualsevol restaurant o cafeteria conté una gran varietat de plats per a qualsevol ocasió i companyia.
Les tradicions culinàries jordanes són generalment molt similars a les àrabs, i la cuina jordana recorda notablement la libanesa o la palestina. Al regne els encanta cuinar plats de carn, preferint el xai de tot tipus de carn. Les llegums, diverses verdures, arrossos, productes lactis, a més de fruits secs, mel, fruites seques i cafè són molt estimades per les mestresses de casa jordanes.
La cuina jordana és un veritable exemple de generositat i hospitalitat orientals: les porcions són grans, la qualitat del menjar és excel·lent i la posició dels plats que es serveixen als restaurants té un aspecte europeu-elegant, tot i que es troba a l’Orient Mitjà. Abans de l’àpat principal, segur que se’ls porta una varietat d’aperitius en porcions: verdures en escabetx preparades amb herbes i fruits secs, tot tipus de salses i pastissos plans acabats de coure. Independentment de l'estat de la institució en què decidiu dinar o sopar, se us garanteix racions substancials, un rendiment d'alta qualitat i el respecte i l'atenció constant del personal.
Els 10 millors plats jordans
Falafel
Es creu que els coptes egipcis van ser els primers a començar a cuinar el "falafel", substituint la carn per boles de cigrons durant els dejuni religiosos. El plat es va portar al Líban i, des d’allà, la recepta es va estendre per tot l’Orient Mitjà. Sovint es coneix com a menjar ràpid, però la cuina àrab és bonica perquè els seus mestres poden convertir qualsevol plat de menjar ràpid en una obra mestra culinària.
El falafel es prepara a molts països, però a Jordània la seva recepta difereix significativament d’israeliana, libanesa o tunisiana. Els xefs del regne prefereixen afegir més verds a la massa de cigrons: coriandre, julivert i menta. Això fa que el "falafel" sigui especialment sucós i aromàtic, la textura a l'interior de la bola es manté airejada i l'escorça a l'exterior es manté cruixent. L’hummus s’afegeix com a salsa a les boles de cigró fregides, un altre plat fantàstic que definitivament val la pena provar a Jordània. El falafel se serveix sovint embolicat amb pita, un pa pla sense llevat elaborat amb farina de blat.
Shish kebab
Populars als països àrabs, els "kebabs" a Jordània tenen un aspecte especial. Abans de col·locar la carn picada a les broquetes, es formen mandonguilles i el "shish kebab" adopta un aspecte lleugerament "ondulat". Es condimenta generosament i es fregeix sobre carbó vegetal i se serveix amb una gran porció d’herbes fresques i una salsa picant feta de tomàquets. El plat s’acompanya de pastissos plans fets amb pasta sense llevat - pita, i sovint també s’afegeix formatge d’ovella com el feta.
De vegades, el "shish kebab" jordà no són mandonguilles picades, sinó trossos sencers de carn, pinxats amb verdures picades: albergínies, pebrots i cebes.
Zarb
Aquest plat va ser preparat històricament per nòmades jordans i la barbacoa beduina es pot considerar el distintiu de la cuina nacional del regne. No tots els restaurants de Jordània el preparen d’acord amb les tradicions, però si teniu la sort d’entrar a aquest establiment, assegureu-vos de demanar “zarb”.
La barbacoa jordana es fa en un pou especial amb carbons, on es col·loca un plat de metall amb carn i verdures. Un forn improvisat es cobreix amb catifes a la part superior i la carn s’hi cou durant diverses hores. Aquest mètode va permetre als beduins estalviar llenya, i el vent del desert no va poder fer esclatar els carbons. El xai, que s’utilitza habitualment en zarb, és especialment sucós i tou i, quan es serveix barbacoa jordana, s’afegeixen espècies i herbes fresques als plats.
Mansaf
El xai guisat al foc és una altra especialitat dels cuiners jordans. El secret de la recepta rau en l’ús d’un ingredient especial que requereix una història independent. El iogurt dur elaborat amb llet d’ovella o de cabra, anomenat "jamiid", participa en la preparació de la "mansafa". La llet es fermenta i després es fermenta durant diversos dies. En cada etapa, s’afegeixen totes les noves porcions de sal a la llet fins que el producte s’endureixi. Així, els beduins podrien emmagatzemar el iogurt resultant durant la seva caminada sense fer servir la nevera. S'afegeix jamiid al xai i es cou a foc lent durant diverses hores.
Servit "mansaf" amb arròs. El plat secundari tampoc no és massa senzill: escampeu l’arròs amb fruits secs torrats salats.
Shawarma
Hi ha moltes variacions d’aquest plat de carn de la cuina jordana al món. Al regne, el "shawarma" es fa a partir de pollastre o xai, embolicant la carn preparada amb pa pita sense llevat i condimentant-la amb anelles de ceba, tomàquets, herbes i espècies.
Shawarma és ideal per berenar durant la marxa, tot i que a Jordània hi ha restaurants especialitzats en elaborar-lo. En aquests llocs, es serveixen aperitius "meze", diverses salses i verdures en escabetx per "shawarma".
Meze
Parlant de "meze", val a dir que un conjunt tradicional d'aperitius a Jordània pot ser suficient per a un dinar o sopar complet. Meze sol contenir més d’una dotzena de plats diferents servits en petites porcions abans que el principal calent.
Els conjunts de Meze a Jordània solen incloure falafel i una amanida àrab especial amb tomàquets i cebes, una pasta d’albergínia anomenada baba ghanoush i olives, cogombres en vinagre i truites.
Shorobit Adas
El gran nombre de receptes de llegums és un segell distintiu de la cuina jordana i els principals plats d’aquesta llista ocupen un lloc destacat. La sopa de llenties gruixuda, rica i molt contundent es diu aquí "Shorobit Adas". La sopa es prepara durant diverses hores: primer, les llenties es posen en remull, després es couen a foc lent durant molt de temps a foc lent en un bol de parets gruixudes, afegint diverses espècies i herbes al plat. Hi ha almenys dues opcions de cuina per a Shorobit Adas: amb xai i sense carn. En ambdós casos, la sopa resulta molt espessa i s’assembla més a les farinetes.
La sopa de llenties jordania preferida amb pa de pita, herbes picades finament, pebre vermell se serveix i sovint s’afegeixen a la taula oli d’oliva i “jamid” de iogurt dur a base de llet d’ovella o de cabra.
Maklyube
El pilaf en àrab o "maklyuba" és un plat molt comú a Jordània. Sovint se serveix a taula en sopars familiars nombrosos, però en un restaurant o cafeteria un turista sempre pot comptar amb una porció d’arròs aromàtic amb carn, verdures, espècies i condiments.
La particularitat de "maklyube" no està en la seva preparació, sinó en la seva porció. Al principi, el cuiner prepara el pilaf de manera gairebé tradicional, però afegeix moltes verdures diferents a l’arròs i la carn. La recepta conté albergínies, patates i fins i tot col. El pilaf llest se serveix girant la paella en què es va coure en un plat gran. "Maklyube" té la forma d'una cúpula, la part superior de la qual està daurada per tomàquets i albergínies fregides amb oli. El pilaf jordà es serveix amb amanides de verdures fresques, esquitxades de suc de llimona i guarnides amb herbes. Com a salses s’utilitzen el iogurt d’ovella i tahini amb menta.
Muhiya
El plat jordà "Mluhiya" està fet de pollastre o conill amb l'addició d'all i una herba especial que dóna nom a la recepta. "Mluhiya" és el mateix jute a partir del qual es fabrica el cànem, però a Jordània les fulles d'aquesta planta s'utilitzen com a aliment.
El procés de cocció comença triturant les fulles joves de la "mucha". Aquest treball dura moltes hores, perquè les fulles s’han de picar molt fines. En aquest cas, és important utilitzar només un ganivet especial, sense batedores ni trituradores de carn. La massa aromàtica s’afegeix a la carn, que es guisa a les fulles i adquireix un gust i un color característics. L’arròs se serveix com a guarnició i el suc de llimona s’aboca sobre el plat com a accent picant.
Muhallebi
L’arròs amb llet de Jordània és un altre plat que té les seves pròpies variacions de preparació en altres països de l’Orient Mitjà. La cuina jordana té moltes receptes de dolços i postres, però el muhallebi és un plat especial. Està preparat per a casaments i vacances familiars, és especialment estimat per les dones que es reuneixen per reunions amb la seva companyia.
El púding es fa amb farina d’arròs, midó, ametlles, canyella i melmelada de fruites. La recepta també utilitza aigua de roses o taronja. La base del plat és la llet calenta, que es barreja amb farina, fruits secs triturats, midó i sucre en pols. El "Mukhallebi" es cou a foc lent durant aproximadament mitja hora, després de la qual es posa en bols, afegint trossos de melmelada de fruites a la massa acabada.
Un èmfasi especial a l’hora de servir és la canyella i les fulles de menta, però als restaurants de Jordània hi podeu trobar “muhallebi” esquitxat de xarop de fruita o mel.
