Descripció de l'atracció
El primer pont Inzhenerny (originalment anomenat estiu) és la continuació del terraplè occidental (estrany) de Fontanka entre el jardí d'estiu i el castell Mikhailovsky i connecta aquest darrer amb l'illa Spassky al districte central de Sant Petersburg.
Al segle XVIII, aquest lloc era travessat per un pont d’aqüeducte de fusta, obra de l’holandès G. van Boles. Atès que el pont es va col·locar al lloc on el riu flueix prop del jardí d’estiu, es va anomenar pont d’estiu. El 1825 es va construir un nou pont al lloc de Letniy per l’enginyer P. P. Bazin en col·laboració amb E. K. Clapeyron.
Aquest pont és inusual, no només per la seva decoració, sinó també per la seva solució d’enginyeria: al no tenir fonaments i recolzar-se als vessants de granit del terraplè i als suports de la seva maçoneria de runa, enfrontats amb granit purament tallat, el pont sembla flotar a la aire, en part perquè les seves piles, com la graella, com si la "subjectessin" per sobre de l'aigua. El disseny del pont proporcionava una sèrie d’interessants solucions d’enginyeria que alleugerien el pes de l’estructura de ferro colat: l’arc del pont estava muntat a partir de tubs especials de ferro colat lleugers amb ranures ovals a la part inferior i les parets, que també conduïen a l’extraordinària lleugeresa de l’estructura. Les seccions de ferro colat es van cargolar i es van tallar els seus fons i parets amb obertures, cosa que va contribuir significativament a reduir el pes de la volta, i les passarel·les del pont, que per definició no porten una gran càrrega, van ser realitzat als suports més enllà dels límits de les estructures de suport. Les estructures de ferro colat del pont van ser colades a la planta per K. N. Byrd i la foneria de ferro Alexandrovsky.
El nou pont va rebre el sobrenom de "La primera enginyeria" per la seva proximitat al castell Mikhailovsky (Enginyeria). El pont encara impressiona els transeünts amb el seu aspecte original i la seva rica decoració: els arcs al llarg del perímetre estan acabats amb foses de ferro colat en forma de cascos i escuts antics, els fanalets s’estilitzen com a estructures fetes amb ramells de llances creuades connectats a el mig entrellaçant corones. Les seccions de la barana del pont estan fetes com si fossin llances-dards curtes, connectades per una barra horitzontal. Els pals de gelosia són bigues de Lictor, sobre les quals es fixen espases o destrals de batalla amb escuts. Al mig d’un escut rodó, situat a sobre d’espases que s’entrecreuen, hi ha el cap de Medusa la Gorgona (segons els mites grecs, una de les seves mirades va convertir una persona en una estàtua de pedra). Exactament el mateix entramat inclou el castell de Mikhailovsky (al costat nord) i el jardí d’estiu.
La construcció del conjunt de ponts prop del castell d’Enginyeria es va dur a terme sota la supervisió general de l’arquitecte K. I. Rossi, que supervisa la replanificació del lloc entre Fontanka, Moika, el canal Ekaterininsky (Griboyedov) i Nevsky Prospekt. El pont es va mantenir durant aproximadament un segle i mig, però, després de la guerra, es va prohibir el trànsit per la caiguda dels suports i la progressiva deformació de la superestructura.
Durant molt de temps, el primer pont d’enginyeria va funcionar sense reparacions importants. El 1946, a causa d’una situació d’emergència, es va tancar el trànsit al pont.
El 1951 es va declarar inutilitzable l'estat del pont i es va decidir la restauració i la revisió del pont. Es va reconstruir, es va substituir la volta de ferro colat per una d’acer, reforçada amb un marc pretensat amb una biga corba, la calçada estava formada per una llosa de formigó armat. Al mateix temps, l’aspecte exterior del pont es va distorsionar una mica i es van destruir els tubs, però es va restaurar la decoració de les façanes i les reixes de Bazin. Es van recrear fanals hexagonals segons el projecte proposat per l’arquitecte A. L. Rotach.
El 1994 es va erigir un monument al famós Chizhik-Pyzhik prop del pont.
