El llunyà estat sud-americà de Xile és un dels pocs del continent que té vins competitius amb els europeus. Els espanyols van establir les bases de la indústria vitivinícola aquí al segle XVI i van arribar al continent autèntiques varietats de raïm franceses.
L’epidèmia de fil·loxera que va afectar el Vell Món al segle XIX pràcticament va destruir les vinyes europees. L'agricultura de Xile no es va veure afectada per la plaga i el país ha conservat una vinya francesa que no es va empeltar amb varietats locals. Això va permetre obtenir vins xilens de qualitat decent, cosa que va conduir a la popularització d’aquestes begudes a tot el món. Els experts van parlar d'un veritable "boom xilè" a finals dels anys 90, quan el volum de les exportacions de vi de Xile va créixer 20 vegades en un parell d'anys.
Beneficis geogràfics
Xile és anomenat un país amb oportunitats úniques per a la producció de vi. La varietat del sòl i les condicions climàtiques permeten conrear diverses varietats de raïm i produir molts vins de força i gust molt variats. La protecció de les vinyes per barreres naturals en forma de muntanyes i deserts ajuda la natura a mantenir un microclima natural a les plantacions; el terreny muntanyós-muntanyós garanteix una maduració ideal de tota l’abundància de varietats de raïm xilenes. Una contribució igualment significativa al desenvolupament de la indústria la fa l’Estat, que dóna suport a l’agricultura i estimula l’entrada d’inversions estrangeres al país.
Característiques de les varietats
Els vins de Xile tenen característiques individuals que permeten a un autèntic coneixedor reconèixer-los sense dificultats entre desenes de similars:
- Els vins de Xile sense temporada tenen un ric aroma varietal amb una profunditat especial. Les notes de baies i fruites tropicals són imprescindibles en merlot vermell i cabernet.
- Per contra, el sabor dels vins xilens no té una vívida manifestació de caràcter, cosa que s’explica pel procés d’envelliment no massa prolongat. El vi no té temps d’impregnar-se del gust de la bóta, ja que resulta embotellat.
Els vins de Xile es comercialitzen amb una maduresa òptima i, per tant, no s’han d’emmagatzemar durant anys i, preferiblement, s’ha de beure en un parell d’anys després de la compra.
Tres categories
Tots els vins xilens es divideixen en tres categories, que pertanyen a cadascuna de les quals queda clara després d’estudiar l’etiqueta. Els vins de taula no contenen cap menció ni a la varietat de raïm ni a la regió on es produeix el vi. Els vins d’origen incontrolat només contenen informació sobre la varietat de raïm, l’any de collita i el productor. Per als més cars, l’etiqueta proporciona informació sobre la varietat, el lloc d’embotellament, l’any de collita i el nom del celler.
