Descripció de l'atracció
El Museu d’Història Nacional de Xile és una institució pública i està administrat per la Direcció de Biblioteques, Arxius i Museus. La seva missió és proporcionar accés obert a la història del país mitjançant la recopilació, preservació, investigació i difusió del patrimoni de Xile.
El 1873, a iniciativa de l'alcalde de Santiago Benjamin Vicuña Macenna, es va organitzar una exposició temporal d'artefactes antics, Exposición del Coloniaje, que es va allotjar a l'edifici de l'antiga residència del governador de Xile, que actualment acull el General Oficina de correus, seu del Correus de Xile. El 1874, a partir de la idea de crear un museu d’història permanent, aquesta exposició, amb petites addicions, es va traslladar a un castell de la zona del Cerro Santa Lucia de Santiago.
A la primera dècada del segle XX, el director de la Biblioteca Nacional, Louis Mont-Mont, va proposar organitzar una nova exposició històrica. Es va obrir una nova exposició amb una gran col·lecció d’artefactes en una mansió situada al carrer Monjitas, entre San Antonio i McIver, i va fer un bon toc. Llavors, els organitzadors de l'exposició van decidir demanar al govern la creació del Museu Històric Nacional de Xile. Gràcies a l’esforç del senador Figueroa Joaquin Larrain, el maig de 1911 es va signar la sol·licitud d’obertura del museu pel president de la República, Don Ramón Barros Luco.
Des del 1982, el museu està ubicat a l’edifici del Palau de la Real, a la part nord de la plaça d’Armes, que va ser construït per Juan José de Goyacoalea Zanartu entre 1804-1808. Anteriorment, l'edifici era la seu de la Cort Reial, el Primer Congrés Nacional es va celebrar aquí el 1811 i del 1812 al 1814 es va situar el Govern sota la direcció del moviment patriòtic la Patria Vieja. Durant la Reconquista espanyola, l'edifici va tornar a formar part de la cort reial. El 1818, el Palau de la Cort Reial va ser nomenat oficialment la seu del govern de Bernardo O'Higgins i es va conèixer com el Palau de la Independència. Aquest edifici acollia ministeris i altres organismes i departaments governamentals. Per preservar l’edifici, va ser declarat Monument Nacional de Xile el 1969 i traslladat al Museu Històric Nacional de Xile, i també restaurat el 1978-1982.
Actualment, la col·lecció del museu s’agrupa de la següent manera: col·lecció d’arts i escultures decoratives, col·lecció d’arts i oficis populars, col·lecció de quadres i gravats, col·lecció de tèxtils i vestuari, col·lecció d’arqueologia i etnografia, col·lecció d’eines i equipament, col·lecció de mobles, col·lecció de medalles i monedes, llibres i documents de col·lecció, col·lecció d’armes, col·lecció de fotografia històrica. Aquestes col·leccions tenen diferents orígens: algunes es van obtenir d’altres museus, exposicions i col·leccions privades, d’altres van ser donades per diferents persones des de principis del segle XIX fins a l’actualitat.
