Descripció de l'atracció
L'Ile Saint-Louis és un oasi de tranquil·litat al bell mig de la bulliciosa capital. La vida aquí semblava estar quieta. Hi ha tres mil habitants en onze hectàrees, no hi ha metro, oficines, ni tan sols una comissaria. Hi ha diversos carrers estrets i sencers rectes, dues parades d'autobús, una església, petites botigues, restaurants. Tranquil, no ple de gent, respectable, caduc, màgicament bell. Aquí viu gent molt rica.
Qui hauria cregut a principis del segle XVII que dues petites illes deshabitades es convertirien en una zona així! Els illots pertanyien a Notre Dame de Paris. Una es deia Notre Dame, l’altra era l’illa de les vaques. Hi van pasturar vaques, van venir aquí duelistes. Aquest lloc desert va ser un dels primers exemples d’urbanisme a França.
La urbanització de les illes va començar el 1614 per decret de Lluís XIII. L'enginyer i empresari Christophe Marie s'hi dedicava. Va omplir el canal, va enfortir i va aixecar els terraplens, va construir ponts. Un encara porta el seu nom: el pont Marie. El carrer principal, Saint-Louis-en-l'Ile, recorria l'illa i altres set la van creuar en angle recte.
Els terraplens estaven replets de mansions encantadores, la majoria dissenyades pels arquitectes Louis i François Le Vaux. Entre les més famoses hi ha la mansió Lambert. Voltaire i Rousseau vivien aquí; més tard, quan va ser comprada pel príncep Adam Czartoryski que va emigrar de Rússia, la mansió es va convertir en el centre de la vida polonesa a París. Va tocar aquí Frederic Chopin, Adam Mickiewicz va llegir poesia. A la mansió de Lausin vivien els escriptors Charles Baudelaire, Roger de Beauvoir, Théophile Gaultier, Jean de La Fontaine, Moliere, Jean Racine.
El 1725 l’illa va rebre el nom de Sant Lluís, en honor de Sant Lluís IX, canonitzada per l’Església Catòlica. Durant la revolució, Saint-Louis va passar a anomenar-se Illa de la Confraria, l'església va ser profanada. No obstant això, el nom es va retornar ràpidament, l'església es va reobrir. Ara tot a l’illa té l’aspecte previst al segle XVII. Saint-Louis ha mantingut intacta la petjada d’aquella època.
És fàcil assegurar-se d’això: es pot passejar per l’illa en una hora i mitja. Passegeu pels exquisits molls d'Anjou, Borbó, Orleans i Bethune o visiteu l'església de Saint-Louis-en-l'Isle amb un deliciós interior barroc. I no oblideu provar el gelat al cafè Berthillon. Probablement hi haurà molta gent: "Bertillon" és una de les deu millors gelateries del món.
