Descripció de l'atracció
La catedral de Càller és la principal església catòlica romana de la capital de Sardenya. Va ser construït al segle XIII a l’estil pisano-romànic i el 1258 va rebre l’estatus de catedral. Als segles XVII i XVIII, l’edifici es va reconstruir a l’estil barroc i als anys 30 va adquirir la façana neoromànica actual, similar a la façana de la catedral de Pisa.
L'església va ser construïda pels pisans a la ciutat de Castel di Castro. Tenia forma de quadrat de nau central i dues capelles laterals amb voltes de creueria. El 1258, els pisans van destruir la capital de Giudicato di Cagliari, Santa Igia, i la seva catedral, i la nova església es va convertir en el púlpit del bisbe de Cagliari.
Al segle XIV es va construir un transsepte que donava a la catedral la forma de creu llatina i dues entrades laterals. A la façana van aparèixer finestres de volta gòtica i es va reconstruir el campanar. La construcció de la primera capella al transsepte d’estil gòtic italià es remunta a la mateixa època. El transsepte mateix es va acabar finalment després de la conquesta de Càller per la dinastia aragonesa, quan es van construir aquí dues capelles més.
El 1618, per a la construcció d’un santuari a la cripta, que se suposava que guardava les relíquies d’alguns dels grans màrtirs, es va aixecar el presbiteri de la catedral. I el 1669-1704 es va refer l’interior de l’església a l’estil barroc. Al mateix temps, es va aixecar una cúpula sobre el transsepte i, al contrari, es van desmantellar les seves capelles gòtiques. L’antiga façana de l’església va ser enderrocada a principis del segle XX i se’n va construir una de nova, d’estil neoromànic.
A l'interior, la principal atracció de la catedral és el púlpit del segle XII del mestre Guglielmo, destinat originalment a la catedral de Pisa. Va ser portat a Càller el 1312 i situat a la nau central, prop de la tercera columna. Els quatre lleons de marbre que sostenien el púlpit es troben avui al peu de la balustrada del presbiteri. Altres obres d’art que cal destacar són el tríptic flamenc del segle XV, la làpida barroca de Bernardo de La Cabra, bisbe de Càller que va morir de pesta el 1655, la capella del segle XIV i el mausoleu del rei Martí I de Sicília d’Aragó, construït a 1676- anys 80. A la cripta de la catedral, hi ha el Santuari dels Grans Màrtirs - Santuario dei Martiri, en el qual hi ha 179 nínxols amb les relíquies dels sants locals trobades al segle XVII a prop de la basílica de San Saturnino. Allà també es poden veure tres capelles amb decoracions barroques.
