Descripció de l'atracció
Su Nuraxi, també conegut com Su Nuraxi di Barumini, és el monument nuràgic més gran de Sardenya, situat a prop de la ciutat de Barumini i està classificat com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO des de 1997. En el dialecte sard, "su nuraksi" significa simplement "nurag", un tipus de torre megalítica que ha prevalgut a tota l'illa des de finals del 2n mil·lenni aC.
L’element principal del complex és una torre Nuraghe de tres pisos, de 18,6 metres d’alçada, construïda a partir de blocs de basalt entre els segles XVII i XIII aC. A l'edat del bronze, es van erigir quatre torres més al seu voltant, connectades per un mur de pedra amb una plataforma a la part superior (que encara no ha arribat als nostres dies). Totes les torres donaven a un pati interior equipat amb un pou.
Els científics no estan d’acord que els nuragi només s’utilitzessin amb finalitats militars: es creu que aquestes estructures megalítiques podrien servir de fortalesa, refugi, mena de parlament, un lloc on es prenien decisions comunes i, fins i tot, un temple on es trobava el cap. del poblament viscut.
A prop de la torre central de Su Nuraxi, a mitjan segle XX, l’arqueòleg Giovanni Lilliu va trobar les ruïnes d’un assentament fortificat d’unes 50 cases, que es van construir a partir de massissos còdols amb maçoneria seca i que tenien un sostre cònic de fusta. Inicialment, aquestes cases eren d’una sola habitació, però posteriorment l’espai intern es va dividir en sectors. Entre les estructures trobades, una de les més significatives és una barraca, destinada a reunions de residents locals, en què es trobaven símbols de culte a una determinada divinitat.
Al segle VII aC. la torre central va caure en decadència, després, en l'era del domini dels cartaginesos, es va restaurar i, sota els romans, es va tornar a abandonar. Només el 1950 van començar les excavacions arqueològiques a gran escala dirigides per Giovanni Lilliu, que van durar set anys. Va ser llavors quan es van descobrir estris per a la llar, armes, plats i diverses decoracions. El 1997, la UNESCO va reconèixer la importància de Su Nuraksi en catalogar-lo com a Patrimoni Cultural Mundial. A més, el jaciment té un paper clau en l’estudi de la història de la civilització sarda, ja que les troballes que s’hi van fer van constituir la base de la cronologia del període prehistòric de Sardenya.
