Descripció de l'atracció
Sant Antioco és el nom d'una illa i un petit poble situat al sud-oest de Sardenya a la província de Carbonia Iglesias. La població de la ciutat és d’unes 12 mil persones, cosa que la converteix en la més gran de Sant'Antioco.
La pròpia illa de Sant Antioco, amb una superfície de 109 km quadrats. és el quart lloc més gran d’Itàlia després de Sicília, Sardenya i l’Elba. Es troba a 87 km de Càller, connectada per la carretera SS126 i un pont modern. L'illa té dos municipis: San Antioco i Calacetta. Altres assentaments petits inclouen el complex turístic Maladroksia i Kussorgia.
L'illa estava habitada ja al V mil·lenni aC. - Aquí vivien representants de la cultura Ozieri, dedicats principalment a la pesca i l'agricultura. D’aquella època, les característiques tombes de pedra “Domus de Janas”, menhirs i, per descomptat, Nuragi - Su Niu de Su Crobu, que es pot traduir com a “niu de corb”, han perviscut fins als nostres dies.
La ciutat de Sant Antioco es va fundar al segle VIII aC. Fenicis - llavors es deia Salki. Se n'ha conservat una necròpolis infantil. Més tard, al segle VI aC, es va convertir en una colònia cartaginesa, de la qual també va quedar una necròpolis. A finals del segle II aC. la ciutat fou conquerida pels romans, que la connectaren amb Sardenya amb l'ajut d'un istme artificial. En aquells anys es deia Plumbaria.
El nom actual de l’illa i la ciutat prové del nom de sant Antíoc, predicador del cristianisme, que va ser martiritzat aquí el 125. Després de la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, Sant Antioco es va convertir en un lloc fortificat dels bizantins. Després, a partir del segle VIII, va ser atacada regularment pels sarraïns, cosa que va obligar els habitants de la ciutat a abandonar aquests llocs i a traslladar-se a l'interior. El nou assentament va ser fundat només a mitjan segle X pel Judicat de Càller (un tipus de possessió feudal hereditària), però aviat també va ser abandonat. Des del segle XIV l’illa va formar part del Regne de Sardenya, més tard, el 1503, va ser adquirida per l’arquebisbat de Càller i, finalment, el 1758 va passar a ser propietat de l’orde religiós dels sants Maurici i Llàtzer. En aquella època, hi vivien unes 450 persones.
Avui, Sant'Antioco és una destinació popular per a la gent de Càller, que s’amuntega els caps de setmana. Els turistes també vénen aquí per veure monuments antics: la basílica paleocristiana de Sant'Antioco, restaurada entre 1089-1102, el pont romà, l'antiga acròpoli, les necròpolis fenícies i cartagineses. Pot ser interessant visitar el museu arqueològic de Ferruccio Barreca, el museu del lli i el fort Sou Pisa del segle XIX.
