Descripció de l'atracció
La Pinacoteca Brera és la principal galeria d’art de Milà amb una de les col·leccions de pintura italiana més valuoses. L’Acadèmia Brera es troba al mateix edifici.
Palazzo Brera rep el seu nom de l'alemany "braida", una zona plena d'herbes a la ciutat (per analogia amb el Bra de Verona). Hi havia una vegada un monestir en aquest lloc, que a finals del segle XVI va passar a poder de l’ordre dels jesuïtes. El 1627-28, l’edifici fou reconstruït radicalment per l’arquitecte Francesco Maria Rikini. Quan l'ordre dels jesuïtes es va dissoldre el 1773, el Palazzo va continuar sent un observatori astronòmic i una biblioteca fundada per monjos. Un any després, s’hi va afegir un herbari per crear un nou jardí botànic.
El 1776, quan es va fundar oficialment l'Acadèmia de Brera, els edificis de l'antic monestir van ser ampliats pel disseny de Giuseppe Piermarini, que va ser nomenat professor de l'acadèmia. Piermarini va ensenyar aquí durant 20 anys i va treballar simultàniament en molts projectes urbans com ara jardins públics i Piazza Fontana.
Per ensenyar millor l'arquitectura, l'escultura i altres temes, l'Acadèmia va comprar una col·lecció de mostres d'art antic, que era extremadament important per a l'estudi dels fonaments del neoclassicisme. I a finals del segle XVIII - principis del XIX, la col·lecció de l'Acadèmia es va reposar amb les primeres pintures d'artistes italians. Avui es poden veure obres de mestres com Raphael, David, Pietro Bienvenuti, Vincenzo Camuccini, Canova, Thorvaldsen i altres. El 1805, a iniciativa de l'aleshores director de l'Acadèmia, es van fer diverses exposicions per analogia amb els Salons de París; el propòsit d'aquestes exposicions era posicionar Milà com la capital cultural de la pintura moderna al segle XIX. El 1882, la galeria d'art es va separar de l'Acadèmia. Darrere de la Pinacoteca, encara es pot veure el jardí botànic de Brera.
