Un dels països més multinacionals del Vell Món, França s’ha convertit en la llar de desenes de nacionalitats i nacionalitats. Als carrers de París, Marsella i Lille, s’escolta el castellà i l’àrab, el portuguès i l’italià, el berber i el polonès, tot i que només el francès era i continua sent la llengua oficial de l’estat de França.
Algunes estadístiques i fets
- Hi ha al voltant de 75 llengües i dialectes en ús al país, dels quals 24 són les llengües de la població indígena, i la resta van ser portats al territori de França per immigrants.
- El govern reconeix les llengües regionals i minoritàries malgrat la seva manca d’estatus oficial.
- Les autoritats requereixen que els anuncis comercials i els anuncis del país estiguin disponibles en francès. En les publicacions no comercials, les restriccions no són tan estrictes.
- Almenys el 85% de la població del país considera el francès com la seva llengua materna, parlada pels seus pares.
- El 2% dels enquestats parla alemany i àrab a casa. Malauradament, des del 1999, quan es va realitzar l'enquesta, ha passat molt de temps i el gran flux d'immigrants actuals ha canviat clarament les proporcions conegudes.
Història i modernitat
La llengua francesa es considera oficial no només a la vora del Sena. Té un estat similar en tres dotzenes d'estats i en gairebé el mateix nombre de territoris dependents. En total, més de 275 milions de persones són capaços de parlar-ho al món.
La llengua estatal a França va ser aprovada legislativament en el seu estatus el 1992, quan la Constitució del país va consagrar el procediment per al seu ús.
La disminució de la freqüència d’ús del francès en les organitzacions internacionals és molt molesta per a aquells que ho parlen, però a la Unió Europea continua sent oficial com fins ara.
Notes turístiques
Els francesos són molt gelosos de la seva llengua i no els agrada massa l’anglès. Fins i tot a París, és possible que tingueu problemes de comunicació, ja que no tots els cambrers, auxiliars de botigues, conductors de transport públic i altres residents de la capital parlen anglès ni volen comunicar-s’hi.
Als grans hotels, centres d'informació turística o agències de viatges, hi ha disponibles anuncis de referència i mapes en anglès. Un gran percentatge de francesos de parla anglesa pertanyen al grup d’edat de 18 a 39 anys.
