Descripció de l'atracció
La reserva natural de Timna és una vall desèrtica al nord d’Eilat, envoltada de penya-segats. La llegenda diu que va ser aquí on es van localitzar les famoses mines del rei Salomó.
La vall es troba en una falla tectònica, que exposava l’aflorament a la superfície de minerals que contenien coure, ferro, sofre. Taques de ferro roques vermelles, verd coure, groc sofre. Fa cent milions d’anys, aquesta terra àrida era el fons d’un antic mar, aquí es van formar gruixudes capes sedimentàries. Les propietats de les roques són diferents i, durant milions d’anys, l’aigua, el vent i el sol han esculpit un relleu veritablement aliè. La reserva està plena d’escultures naturals de les formes més estrambòtiques. Hi ha enormes "Lleó" i "Esfinx" de pedra, que s'eleven en l'aire "Bolet" sobre una cama fina, molts arcs miraculosos. Hi ha un turó en espiral, envoltat per una autèntica escala de cargol. Els pilars Solomon, colossals columnes naturals de gres vermell, causen una forta impressió. Tan alt com un edifici de vint plantes, descansen, com sobre pilars, sobre pedres relativament petites.
Els antics egipcis coneixien bé Timna. A les roques es van trobar imatges antigues de camells, carros, guerrers amb destrals i escuts, cabrons, estruços i cérvols. Als pilars de Salomó, es talla una imatge a la roca: el faraó Ramsès III fa una ofrena a la deessa Hathor. A prop: les ruïnes del temple del cel, que té trenta-cinc segles d’antiguitat.
L’apel·lació a la patrona dels miners Hathor no és casual: Timna és famosa per les mines de coure més antigues del món. El coure és el primer metall que fa servir l’home per fabricar armes i eines. Als anys trenta del segle passat, l’arqueòleg Nelson Gluck va suggerir que va ser aquí on el rei Salomó el va explotar (segle X aC). Tant si és cert com si no, el nom –la mina del rei Salomó– es va quedar atrapat. La metal·lúrgia es va originar a Timna fa sis mil anys i va assolir el seu apogeu durant l’època dels faraons dels segles XIV al XII aC. NS. Els egipcis, enginyers qualificats, van tallar eixos tubulars estrets amb suports de cames. Extreien mineral des de fins a 30 metres de profunditat. Hi ha milers d’aquestes mines a Timna. Podeu veure les eines originals que feien servir els antics miners, els seus forns.
El coure no és l’única riquesa de Timna. Aquí s’extreu la pedra d’Eilat des de l’antiguitat, un mineral semipreciós al qual els compostos de coure donen un sorprenent color verd blau.
La flora i la fauna de la reserva no són riques. Aquí, l’acàcia ondulada creix amb fruits en forma de beines torçades, petits llops del desert i cabres de muntanya.
Cal venir a Timna amb cotxe: no es pot caminar molt pel sufocant desert i hi ha carreteres asfaltades per a cotxes a tot el parc. Les rutes estan marcades amb molts senyals. A més d’atraccions naturals, té sentit mirar una còpia del Tabernacle, un santuari en el qual, segons la Bíblia, els jueus van guardar l’Arca de l’Aliança durant els seus quaranta anys deambulant pel desert. Al final de la ruta, els turistes poden relaxar-se en un oasi al costat d’un llac artificial (no es pot nedar, però hi ha vaixells a pedal) i omplir una ampolla de plàstic amb les colorides sorres de Timna com a record.
