Descripció de l'atracció
La ciutat històrica de mesquites Bagerhat és un exemple d’arquitectura medieval i es troba a la part sud-oest de l’actual districte de Bagerhat a la cruïlla dels rius Ganges i Brahmaputra.
L’antiga ciutat, abans coneguda com a Khalifatbad, va florir al segle XV. La superfície de la ciutat és de 50 km quadrats. Allotja la majoria dels edificis més emblemàtics que es remunten als primers temps de l’arquitectura musulmana a Bengala: 360 mesquites, edificis públics, mausoleus, ponts, carreteres, dipòsits d’aigua i altres edificis públics fets amb maons cuits al forn.
Aquesta antiga ciutat, creada durant diversos anys i engolida per la selva després de la mort del seu fundador el 1459, crida l’atenció per la seva inusualitat. La densitat de monuments religiosos islàmics es deu a la pietat de Khan Jahan, com ho demostra la inscripció gravada a la seva tomba. La manca de fortificacions s’explica per la possibilitat de retirar-se als impenetrables manglars de Sunderbans. La qualitat de la infraestructura (subministrament i drenatge d’aigua, aljubs i embassaments, carreteres i ponts) demostra un excel·lent domini de la planificació i l’organització del territori.
Els monuments, que van ser parcialment destruïts per la vegetació, es troben a una distància de 6,5 km els uns dels altres: a l’oest, al voltant de la mesquita Shait-Gumbad i a l’est, al voltant del mausoleu de Khan Jahan.
Shait Gumbad és una de les mesquites més grans i és l'únic exemple d'un pla tradicional de mesquites ortodoxes a tota Bengala. El segon monument important, la tomba de Khan Jahan, és un exemple extraordinari d’aquest tipus d’arquitectura.
L'estil arquitectònic únic de la ciutat va rebre el nom de Khan-e-Jahan. Al centre de Bagerhat, no només s'han conservat mesquites, sinó també edificis residencials, carreteres, estanys antics, tombes i una necròpolis. El lideratge del país vetlla i adopta mesures per evitar la destrucció, les activitats no autoritzades i el desenvolupament del complex únic.
Per preservar l’autenticitat dels monuments, s’utilitzen materials inicials per a la conservació i restauració. No obstant això, algunes de les característiques originals - columnes de pedra a l'interior de la mesquita, finestres de malla, frontó, la franja superior de la cornisa - s'han perdut. Alguns edificis amb finalitats religioses i seculars encara s’utilitzen per al propòsit previst. La UNESCO ha desenvolupat i finançat diversos projectes per preservar la ciutat mesquita històrica de Bagerhat des de 1973.
