Descripció de l'atracció
La ciutat de San Marino estava fortificada i protegida per tres cinturons de muralles de fortalesa, erigits en diferents moments. El primer cinturó (al voltant de la fortificació de Guaita) incloïa els murs exteriors de la fortalesa i s’estenia fins a la cresta del penya-segat, on s’alçava l’antiga església de Pieve. Dins d'aquest cinturó hi havia antigues cisternes, les anomenades "cunetes", que servien per al subministrament d'aigua.
El segon cinturó ja estava en funcionament a principis del segle XIV, però es va construir per parts: la part més antiga, que data del segle XIII, envoltava la ciutat, inclosa la moderna plaça del Palau del Govern (fortalesa de la Chesta). Des de la plataforma superior de la fortalesa, s’obre una magnífica vista de l’entorn fins a la costa de l’Adriàtic.
Amb el creixement i l'expansió de la ciutat, la majoria de les antigues muralles van ser destruïdes. Fins a finals dels anys 50 del segle XX, hi havia una presó a les antigues muralles de la fortificació, més tard les autoritats de la ciutat van instal·lar-hi un museu. Durant les festes nacionals, es disparen canons antics des dels baluards.
La fortalesa de cinc vessants Montale, construïda molt més tard, es troba una mica separada, envoltada de bosc. L’entrada a la torre ja està tancada.
Les Portes de Sant Francesc, també anomenades Gates del Loco, construïda el 1361, servien de lloc de sentinella. Es van reconstruir completament el 1451 i després es van restaurar el 1581 quan es va construir la porta exterior. L'obertura original de la porta es va aixecar amb la construcció d'una torre emmerletada amb un machicule. Els escuts de San Marino i la família Feltresca estan en relleu a la part interior de la porta.
Les portes de la Rupe, o, com també se les anomena, les portes degli degli Omerelli, es van construir el 1525; la posterior restauració es va dur a terme el 1589. Les peces d’artilleria es trobaven en una àmplia torre de fortalesa rectangular. A l’andana davant de la porta s’aixeca una torre rodona més petita, que antigament servia de magatzem de pols i que posteriorment es va convertir en un molí de vent.
