Descripció de l'atracció
Les muralles i les portes de la Ciutat Vella no només són un monument, sinó també una plataforma d'observació de quatre quilòmetres de llarg. Podeu caminar al llarg de les muralles i admirar les vistes de Jerusalem: des de tots els punts sembla nou i els sostres de la Ciutat Vella estan a l'abast dels braços.
Les muralles més antigues de Jerusalem es remunten a l’edat del bronze; les seves restes es van trobar sobre el túnel d’Ezequies. Van ser construïts pels reis David i Salomó, ampliats per Herodes el Gran. Però les fortificacions no van salvar Jerusalem el 70 dC: els romans van destruir la ciutat a terra juntament amb els bastions.
Els murs actuals es van erigir entre 1535–38. Jerusalem formava llavors part de l’Imperi Otomà, governat pel gran guerrer Soliman el Magnífic. El sultà va erigir fortificacions de 12 metres d’alçada. Trenta-quatre torres de vigilància controlaven la zona. Vuit portes proporcionaven entrada i sortida. Les portes també eren centres administratius: a prop seu es van fer transaccions, es va celebrar el tribunal.
Els més antics, els Daurats (el seu segon nom és les Portes de la Misericòrdia), van ser construïts cap al 520 i portats directament al Mont del Temple. La tradició diu que és a través d'ells que el Messies ha de tornar a entrar a la ciutat. Per evitar que això passés, sota Solimà el Magnífic, van ser tapiades.
La porta més famosa és Jaffa, per on entren la majoria de turistes a la Ciutat Vella. La creença diu que a través d’ells l’últim conqueridor entrarà a Jerusalem. El 1917, el comandant britànic, el general Allenby, per respecte a la ciutat que havia pres, va marxar per la porta de Jaffa a peu.
La porta de Sió del segle XVI es troba a la frontera del barri jueu i armeni. Durant la Guerra d’Independència de 1948, es van produir ferotges batalles amb les tropes jordanes. A la guerra dels Sis Dies de 1967, paracaigudistes israelians van irrompre fins a la Muntanya del Temple per la Porta del Lleó, construïda el 1539.
Aproximadament a la mateixa edat i a les portes actuals de les escombraries, que s’esmenten, però, a l’Antic Testament (al llibre de Nehemies). Van ser destruïts al terra i reparats al llarg de mil·lennis, fins que el mateix Soliman el Magnífic va construir la versió actual actual.
Tres portes s’orienten cap al nord: a la frontera del barri cristià i musulmà - Damasc, a l’oest - Nou, el més jove, construït pels turcs el 1889 per facilitar l’accés dels pelegrins als santuaris del barri cristià, a l’est. - Porta d’Herodes. Va ser aquí el 1099 quan els croats van demostrar que Jerusalem necessitava fortificacions per confiar: els cavallers de Gottfried de Bouillon van trencar la muralla i van irrompre a la ciutat.
Les muralles i les portes de Jerusalem pràcticament no han canviat des de l’època de Solimà, quan els genissaris hi caminaven. Ara els turistes caminen per un estret camí per on dues persones no poden separar-se. D’una banda, hi ha un mur de pedra amb espitlleres, de l’altra, una barana. Hi ha dues rutes al llarg de les muralles: la nord, des de Jaffa fins a la porta del Lleó, i la sud, des de la torre de David fins a les escombraries. Al final de la ruta sud, es pot baixar per la paret (però vés amb compte, els graons són molt costeruts) i continuar l’excursió al barri jueu.
