Descripció de l'atracció
El Parc Nacional Los Glaciares es troba al llarg de la frontera amb Xile i té una superfície d’unes 446 mil hectàrees. Los Glaciares és una de les zones de conservació més grans d'Argentina. Aquest territori es va convertir en parc nacional l’abril de 1945. I el 1981 fou inclosa a la llista de la UNESCO com a patrimoni de la humanitat.
Traduït del castellà, Los Glaciares significa "glaceres". De fet, en aquesta zona de l’hemisferi sud, en cap altre lloc hi ha una terra continental i unes condicions tan favorables per al desenvolupament de la glaciació moderna. Més del quaranta per cent del territori occidental de Los Glaciares està cobert de gel i neu eterns dels Andes de la Patagònia. A l’àrea protegida es va descobrir el casquet de gel més gran fora de l’Antàrtida, format per 47 glaceres.
Perito Moreno és la glacera més famosa del parc de Los Glaciares. La seva alçada és d’uns 50 m, la seva longitud és de 4 km. La glacera té 30 mil anys. Perito Moreno és considerat un dels pocs glacers "vius" que queden al món. Porta el nom del científic argentí Francisco Moreno, traduït del castellà "Perito Moreno" significa "Científic Moreno". L’altiplà és la tercera reserva d’aigua dolça més gran del món. Segons els científics, la glacera té una capacitat especial per mantenir l’equilibri i no sucumbir a l’escalfament global.
Perito Moreno és una glacera única també perquè els seus massissos comencen a formar-se a una altitud de 1500 m sobre el nivell del mar i després baixen de les muntanyes i cauen al llac Argentí. Milers de turistes acudeixen al parc nacional per veure aquest espectacle. La UNESCO ha declarat la glacera Perito Moreno com a patrimoni de la humanitat.
El mini-trekking a les parets úniques de la glacera es realitza especialment per als turistes. Els visitants reben sabates especials per caminar sobre gel. Durant el passeig, podeu veure una gran varietat de formacions de gel: petites llacunes, esquerdes, clavegueres, així com el lloc on es va esfondrar la glacera. A més, hi ha un passeig pel llac. El vaixell porta els turistes a 200 m de la glacera perquè puguin apreciar la bellesa de Perito Moreno.
Als peus dels Andes, a la vora del llac, hi ha la ciutat d’El Calafate. Es diu així per la baia de la Patagònia. Els residents locals en fan melmelada i fabriquen tot tipus de licors alcohòlics. La ciutat és un lloc de posada en escena per a tots els turistes de camí a la glacera.
A causa del desglaç de les glaceres dins del parc, s’hi ha format un complex sistema de llacs. En són aproximadament un centenar, els més famosos dels quals són Argentino i Viedma.
Pel que fa a la flora i la fauna, la zona principal del parc està ocupada per boscos patagònics subantàrtics i estepes patagòniques. Als boscos de l’àrea protegida viuen més d’un centenar d’espècies d’ocells, entre els quals destaquen la rèea de bec llarg, el còndor andí, el pinsà de coll negre i l’ànec amb urpes. Entre els animals hi ha els cérvols andins, guanacs, llames, còndors, llebres patagòniques, guineus grises, pumes.
Al territori del parc, a la ciutat de Puerta del Canyon, els científics han descobert les restes d’assentaments de gent antiga i al llit del riu local, que des de fa temps s’ha assecat: restes fossilitzades de dinosaures.
Cada any, l’àrea de conservació de Los Glaciares és visitada per milers de turistes de tot el món. El millor moment per fer excursions al parc és d’octubre a març, ja que és estiu a l’hemisferi sud.
