Descripció de l'atracció
La catedral de Cremona, que porta el nom de Santa Maria Assunta, és l'església principal de la petita ciutat llombarda i la seu del bisbe. El seu campanar, el famós Torrazzo, és el símbol de la ciutat i es considera la torre premoderna més alta d’Itàlia. Una part integral de la catedral és el seu baptisteri, un important monument d’arquitectura medieval.
Inicialment, la catedral es va construir a l’estil romànic, però amb el pas del temps, com a resultat de nombroses restauracions, van aparèixer elements dels estils gòtic, renaixentista i barroc. La construcció de l'església va començar el 1107, però va ser interrompuda per un terratrèmol el 1117. Només es va reprendre el 1129 i va durar més de 40 anys. L’altar major, dedicat als patrons de Cremona, els sants Archelius i Imerio, fou consagrat el 1196.
La façana actual de la catedral es va construir al segle XIII - principis del XIV. Després es va afegir el transsepte. Avui la façana i el baptisteri adjacent són considerats un dels monuments d'art romànic més importants d'Europa. La façana destaca per un pòrtic amb un nàrtex al centre, al qual es va afegir una lògia renaixentista amb tres nínxols el 1491. La façana està coronada amb una enorme rosassa. El portal es va fer a principis del segle XII: les figures dels profetes estan situades als seus laterals. A la façana també es pot veure un antic fris, estàtues que representen la Mare de Déu amb el Nen amb bisbes, dos lleons de marbre de Veronese i dues làpides, una de les quals data de mitjan segle XIV.
A l'interior, la catedral de Cremona està decorada amb nombroses obres d'art. Els més antics són frescos que representen escenes de la vida d’Abraham, Isaac, Jacob i Josep, que es remunten als segles 14-15. També hi ha obres de Giovanni Antonio Amadeo i escultures de Benedetto Briosco a la cripta. El cicle de frescos a la paret lateral de la nau de principis del segle XVI mereix una atenció especial: representa escenes de la vida de la Mare de Déu i del Crist. Diversos mestres van treballar al cicle: Boccaccio Boccaccino, Giovanni Francesco Bembo, Altobello Melone, Girolamo Romanino, Il Pordenone i Bernardino Gatti.
El famós baptisteri es va construir el 1167: es fa en forma d’octàgon, típic del culte a Sant Ambròs de Milà i que simbolitza els vuit dies de la Resurrecció. L'arquitectura de l'edifici barrejava trets d'estil romànic i llombard-gòtic (aquest darrer està representat per murs de maó sense coure). Al segle XVI, una part de les parets del baptisteri estava encarada amb marbre, el terra estava pavimentat i es feia una font romànica. Per sobre de la volta, es pot veure una estàtua de l’arcàngel Gabriel del segle XII.
