Descripció de l'atracció
El 1546 es va fundar la ciutat d'Arica en un lloc anomenat El Chenchorro. Cinquanta anys després, la ciutat va ser devastada per un terratrèmol i un tsunami, que van obligar els residents a traslladar les seves cases al port sota la protecció del cap Morro, on es troba actualment.
L'actual edifici de la catedral d'Arica es va construir sobre les ruïnes del segon temple de la ciutat, erigit el 1640. Després de 200 anys de servei, aquesta església també va ser destruïda per un terratrèmol el 1868. Només han sobreviscut els graons de pedra. El projecte del nou edifici de l’església va ser encarregat pel president peruà José Balta al taller francès de Gustave Eiffel i originalment estava destinat a la localitat d’Ancona. Però el 1875 es va decidir construir a Arica. Un any després es va celebrar la primera missa al temple.
Durant la guerra del Pacífic (1879-1883), la ciutat d'Arica va passar a formar part de Xile. Però fins al segle XX, la parròquia d’Arica va romandre sota la direcció de la diòcesi d’Arequipa, segons el decret del Vaticà. El 1910, l'alcalde de la ciutat d'Arica, Maximo Lira, va dictar un decret expulsant del país el sacerdot peruà i el seu ajudant. Van ser substituïts per capellans militars xilens.
El 1911, l'església fou annexionada a la diòcesi de Tarapaca (actual diòcesi d'Iquique). I el 1959 fou transferit al rang de catedral. Amb la benedicció del papa Joan Pau II, la diòcesi d'Arica va ser fundada el 1986, amb el seu centre a la catedral de Sant Marc, a Arica.
L’edifici de l’església és relativament petit, d’estil gòtic. L'estructura de l'església està formada enterament per bigues metàl·liques, columnes, connectades per arcs apuntats, a excepció de dues portes de fusta. La torre del temple s’eleva cap al cel, donant a l’edifici una bellesa i grandesa, realçades pel paisatge circumdant: plaça de Colom, cap Morro d’Arica, port, port i mar sense fi.
El 1984, l'edifici de la catedral va ser declarat Monument Nacional de Xile. I el 2002: el monument històric d’Ariki.
