Descripció de l'atracció
Aquest monument combina la història política, social i religiosa de la República de Venècia. La catedral es va construir el 829 durant el regnat del duge Giustiano Partechipazio per guardar les restes de l'evangelista Sant Marc, que es va convertir en l'únic patró de la ciutat. Després d'un incendi el 927, la basílica va ser reconstruïda el 1043-1071 pel duge Domenico Contarini.
La part inferior de la façana, de 51,8 metres de longitud, lleugerament empesa cap endavant, consta de cinc trams arquejats, amb columnes decorades amb capitells orientals. L’arc mitjà és més ample que els altres. Els semicercles dels arcs dels portals estan coberts de mosaics. Entre els arcs hi ha bells relleus bizantins del segle XII que representen la Mare de Déu, Sant Jordi, Sant Dimitri, etc. Tota la part inferior està coberta amb una terrassa envoltada d'una balustrada. A la part superior hi ha cinc arcs coberts amb mosaics, decorats amb fantàstiques agulles gòtiques. L’arc central és més ample que altres arcs i és vidrat, per on entra la llum a la catedral. L’element coronant de la façana revela cinc voltes rodones a l’estil oriental del segle XIII.
A la terrassa, davant de l’arc central esmaltat, hi ha quatre famosos cavalls de bronze, que en un moment van ser daurats. Es tracta d’una obra mestra grega dels segles IV-III aC, que s’atribueix a Lisippos. Aquests cavalls van ser portats a Venècia des de Constantinoble pel duge Enrico Dandolo el 1204 i es van instal·lar a la terrassa el 1250. Recentment, s’han restaurat per preservar la integritat del bronze. Els originals, actualment al Museu de la Catedral, s’han substituït per còpies.
Des del portal central es pot arribar a l'atri, una bonica galeria de mosaics de colors. Es divideix en trams arquejats amb cúpula. Les parets tenen columnes de marbre de diversos orígens, algunes poden haver estat portades del temple de Salomó a Jerusalem. Els mosaics que decoren arcs, semicercles i cúpules representen episodis de l’Antic i del Nou Testament, així com episodis de la història de Noè i el diluvi. Van ser fets per artesans venecians del segle XIII.
L’interior de la nau, de tres naus, està dividit per uns trams arquejats sobre columnes de marbre amb capitells daurats. Segons el costum oriental, el cor estava separat del temple per un iconòstasi, decorat amb marbre policromat, en vuit columnes que recolzaven un arquitrau sobre el qual s’instal·len estàtues de la Mare de Déu i els Apòstols. El terra de marbre està revestit de mosaics en alguns llocs i és desigual a causa de la caiguda del sòl on s’enfilen les piles i sobre la qual s’aixeca la catedral.
Una de les capelles alberga la Madonna Nicopeia (Victoriosa), una icona bizantina del segle X que va ser portada a Venècia després de la quarta croada el 1204.
L'altar major de la catedral guarda les restes de Marc Evangelista en una urna entre reixes. Sobre l’altar major hi ha una autèntica obra mestra de joieria medieval: Pala dOro ("Imatge Daurada"). El 978, el duge Pietro Orseolo va encarregar aquest altar als amos de Constantinoble. El 1105 es va modificar per ordre del doge Ordelafo Faliero i el 1209 es va enriquir addicionalment amb or i esmalt bizantí. La peça fa 3,4 metres de llarg i 1,4 metres d’amplada i està ricament decorada amb diamants, maragdes, robins, topacis.
Al centre del baptisteri hi ha una pica baptismal, feta per Tiziano Minio, Desiderio da Firenze i Francesco Segal al segle XV, després d'un dibuix de Jacopo Sansovino. Segal també posseeix l’estàtua de Sant Joan Baptista. Aquí, entre les tombes de famosos doges, també hi ha la tomba de Jacopo Sansovino. La llosa de granit fenici sobre la qual s’alça l’altar és possiblement la llosa de la qual predicà Crist. Els mosaics que cobrien les parets, les voltes i les cúpules van ser fets per artesans venecians al segle XIV i representen episodis de la vida del Baptista i Jesucrist.
