Descripció de l'atracció
El monument es troba a la intersecció de les avingudes: l'avinguda Kirov i l'avinguda Kolsky. El monument es va inaugurar el 10 d’agost del 2001. L'obertura va tenir lloc la vigília de l'aniversari de l'enfonsament del submarí Kursk. El monument està dedicat als residents de Murmansk que van morir exercint el seu deure militar en conflictes i guerres locals.
A la cerimònia d’inauguració del monument hi van assistir familiars i amics dels militars morts, aquells que van participar directament en hostilitats al territori de la Federació de Rússia i a l’estranger, veterans i treballadors del front domèstic de la Gran Guerra Patriòtica, ciutadans, així com com a guàrdies fronterers i marins del mar del Nord. Al so de l’himne nacional, un vel blanc va baixar lentament del monument de granit. Un minut de silenci es va completar amb una salutació de pistola. Es van posar moltes flors als peus del monument.
La construcció del monument va començar per iniciativa del primer alcalde de Murmansk, Oleg Petrovich Naydenov. Els arquitectes E. Khasanova i N. Zheleznyak es van convertir en els autors del projecte. El monument és bastant original tant en concepte com en implementació. La composició és de color vermell, que té una tonalitat fosca, granit polit i és un cor simbòlic, arrencant l’arbre per dins. La meitat de l’arbre està coberta de fulles, cosa que simbolitza la vida, l’altra meitat de les fulles és lliure i significa mort. L’arbre és de ferro colat, el pes de l’arbre és de 150 quilograms, arriba a una alçada de 2 m 40 cm. L’alçada total de la composició és lleugerament superior als tres metres. A la cinta de granit negre situada a la part inferior, hi ha una inscripció en or: "Al poble de Murmansk que va morir en el compliment del deure militar i defensava els interessos de la Pàtria". Dues lloses de pedra no molt altes: els graons de forma rodona serveixen de pedestal per al memorial. El conjunt es complementa amb llums originals. El monument no pressiona per la seva mida i té un aspecte molt orgànic. La senzillesa i la grandiositat del monument tenen un gran impacte emocional en tothom que li arriba al peu.
La segona meitat del segle passat per al nostre país va resultar ser una sèrie interminable de guerres locals i diversos conflictes armats. Angola, Vietnam, Corea, Cuba, Hongria, Egipte, Nicaragua, Txecoslovàquia, Afganistan, Etiòpia; en aquests països, així com en altres països, en diferents moments hi havia les nostres tropes que realitzaven tasques militars. De vegades eren exèrcits complets, de vegades només petits contingents (només tenien una cosa en comú), tots duien a terme una ordre de combat. Molts soldats i oficials ordinaris, fidels al jurament, complint ordres de combat, van caure en batalles desconegudes pel gran públic.
El col·lapse de l'URSS també va anar acompanyat d'una sèrie d'immensos conflictes militars. A les fronteres de l'antic estat van sorgir nous focus de tensió, van sorgir nous conflictes: Abjasia, Karabakh, Transnistria, Tadjikistan i, per descomptat, Txetxènia. I de nou Murmansk perd els seus millors fills en guerres llunyanes. Afganistan i Txetxènia, així com els noms d'altres països més llunyans, s'han convertit per a molts residents a Murmansk en un símbol de dolor sense límits.
A la tardor del 2000, en un ambient solemne, es va col·locar una pedra al lloc de la construcció del futur monument. Segons la promesa de l'alcalde de Murmansk, Oleg Naydenov, la construcció del monument es va acabar en un any. A l’estiu, l’obelisc és gairebé invisible darrere de la paret erigida per denses freixes de muntanya i bedolls del nord. Però allunyant-vos lleugerament de la sorollosa carretera, us trobareu en un ambient de pau i tranquil·litat. Aquí, en un parc acollidor, podeu oblidar que la ciutat és sorollosa a prop, que viu amb un ritme dinàmic i intens.
