Descripció de l'atracció
El monument als "primers cosacs que van aterrar a Taman" és un dels llocs històrics més famosos del poble de Taman.
Segons informació històrica, després de la guerra amb Turquia, l’emperadriu Catalina II va concedir als cosacs terres lliures prop de Kerch o a Taman. Però en relació amb la mort del comte Potemkin, el decret mai no es va executar. Aleshores, el jutge militar dels cosacs, Anton Golovaty, es va dirigir a l’emperadriu amb una nova petició, com a resultat de la qual Catalina II va signar la carta més alta, segons la qual les terres de la riba dreta del Kuban eren assignades a la possessió eterna. dels cosacs. Als cosacs se'ls pagava un sou permanent i el comandament cosac rebia la condició de nobles i rangs de l'exèrcit.
L'agost de 1792, la flotilla cosaca, dirigida pel coronel Savva Bely, va aterrar a la costa de Taman i va prendre el relleu. Durant l'any, van arribar a aquestes terres uns 17.000 colons que van fundar aquí 40 kurens. La ciutat de Yekaterinodar, fundada el 1793, es va convertir en el centre de la regió. Els cosacs que es van establir a prop de Taman van començar a protegir els afores del sud de l'Imperi rus.
L’aniversari commemoratiu de l’aterratge dels cosacs se celebra anualment a Taman. El 1911 es va erigir un monument dedicat a aquest esdeveniment al centre del poble, no gaire lluny del port esportiu. Sobre un pedestal de granit es col·loca una figura de bronze d’un cosac amb una pancarta a la mà. Un cosac amb la roba tradicional de Zaporozhye mira des de l’altura les infinites extensions de Taman.
A la part frontal del monument hi ha una inscripció: "Als primers cosacs que van aterrar a prop de Taman el 25 d'agost de 1792 sota el comandament del coronel Savva Bely". Una mica més baix es troba el baix relleu de ferro colat realitzat per l’escultor A. I. Adamson, que representa vaixells de vela cosacs que naveguen cap a la costa de Taman. La part posterior del monument està decorada amb el text d’una antiga cançó cosaca, l’autor del qual, pel que sembla, era el jutge militar A. Golovaty.
