Descripció de l'atracció
La basílica de San Saturnino és una església paleocristiana de Càller, a l'illa de Sardenya. Aquesta església es va esmentar per primera vegada a principis del segle VI. Molt probablement, es va construir al costat del cementiri de Sant Saturní de Càller, que, segons un document medieval, va ser martiritzat el 304.
El 1089, el governant local, Giudice Constantine II, va lliurar tot el conjunt religiós, inclòs el monestir, als monjos benedictins de l'abadia de Sant Víctor de Marsella. En aquesta ocasió, l'església fou restaurada a l'estil romànic-provençal i consagrada de nou el 1119.
El 1324, durant el setge del barri de Castello per part de les tropes de la dinastia aragonesa, la basílica va quedar greument danyada i diverses dècades després, per voluntat del rei Pere IV d'Aragó, es va donar a l'ordre cavalleresc de San Jorge de Alfam. Als segles posteriors, el complex va començar a declinar. El 1614 es va excavar tota la zona circumdant a la recerca de les relíquies dels primers màrtirs cristians de Càller, que es van col·locar a la cripta de la catedral. Curiosament, el 1669, alguns dels materials de construcció de la basílica de San Saturnino es van utilitzar per a la reconstrucció de la catedral barroca. El 1714 es va consagrar de nou la basílica, aquesta vegada en honor dels sants Cosma i Damià. L’última consagració de l’església va tenir lloc el 2004 després d’una llarga restauració que va durar del 1978 al 1996.
La basílica de Sant Saturní es troba en una zona emmurallada al costat de la necròpolis paleocristiana, que encara està sotmesa a excavacions arqueològiques. Només s’ha conservat una part de l’edifici original, construït en forma de creu grega amb transsepte i cúpula semiesfèrica. L’església actual consta d’una zona cúpula que data dels segles V-6 i una ala est amb una nau i dues capelles laterals, que acaba en un absis semicircular. La façana occidental del temple, parcialment destruïda, es divideix en tres sectors. Els sectors laterals tenen portals amb arquitraus rematats amb llunetes rodones. L'entrada principal a l'església es troba al lloc de l'antiga ala oest; destaca per les impregnacions decoratives realitzades durant la restauració del segle XX. L’ala oriental està decorada amb arcs llombards cecs, però l’absis, malauradament, ha perdut el revestiment original de pedra calcària.
