Descripció de l'atracció
L’abadia cistercenca de Pernau es troba a la regió fronterera d’Àustria, a l’estat federal de Burgenland. Es troba tan a prop de la frontera hongaresa que alguns edificis del monestir distants ja es troben al territori hongarès. Ara només queden restes de l'abadia, però estan ben conservades.
El monestir va ser fundat el 1219 i hi vivien monjos benedictins. Tanmateix, el 1234 es va decidir convertir l'abadia de Pernau en una mena de "branca" de la gran abadia cistercenca de la ciutat de Szentgothard, fundada a finals del segle XII.
L’abadia de Pernau va gaudir del mecenatge de moltes famílies nobles hongareses i fins i tot del mateix rei Carles, que governava a principis del segle XIV. En total, es van fundar sis monestirs cistercencs a Hongria, però aquella mateixa abadia de Pernau va ser considerada una de les més riques i amb més èxit. Posseïa àmplies zones de terres agrícoles, diversos molins, cellers i petites granges que s’estenien a la vora d’un gran curs d’aigua: el riu Pinki.
La decadència de l'abadia de Pernau va començar després del 1526, quan, a causa d'un atac de les tropes turques, els monjos es van veure obligats a abandonar-la. Aviat es va dissoldre definitivament i va perdre el seu propòsit sagrat. Tanmateix, el conjunt d’edificis monàstics va estar al seu lloc durant molt de temps, a més, el 1552 va ser fortificat a més. El 1640 els jesuïtes es van traslladar aquí i van romandre a l'abadia fins a l'abolició oficial del seu ordre el 1773.
Després de la sortida dels jesuïtes, l'abadia va tornar a començar a passar d'una noble família hongaresa a una altra, però més tard va caure en mal estat i va ser parcialment destruïda. Ara, al territori de l'antiga abadia cistercenca de Pernau, només s'han conservat una petita església i les ruïnes d'una granja del monestir, que ja es troben al territori hongarès.
