Descripció de l'atracció
Església de St. Els parisencs anomenen Maria Magdalena de manera informal: Madeleine. Sembla inusual, com un temple grec, i té una història increïble: durant 85 anys de construcció, el projecte ha canviat diverses vegades, segons el règim.
Un cop al lloc de l’església actual n’hi havia una d’antiga, també St. Maria Magdalena. L’anaven a restaurar, la primera pedra va ser posada solemnement per Lluís XV el 1763. Tanmateix, a principis de la revolució de 1789, només la fundació i el pòrtic estaven a punt. Els revolucionaris van debatre durant molt de temps si l’edifici serviria la gent: una biblioteca o un mercat. Però va ser aquí on es va portar el cos de Lluís XVI després de l'execució, on va ser ràpidament enterrat i enterrat, llançat a la calç viva en un petit cementiri proper. Més tard, les restes del rei i la seva dona van ser reenterrades a la basílica de Saint-Denis.
I l’església fou enderrocada el 1799. El 1806 Napoleó va decidir construir un temple de la Glòria del Gran Exèrcit en aquest lloc. L’arquitecte Vignon va començar a treballar, van anar a poc a poc. Després de la caiguda de Napoleó, Lluís XVIII va exigir que l’edifici es convertís en l’església de St. Maria Magdalena. Llavors gairebé van decidir que seria millor utilitzar-lo com a estació de tren. Finalment, el 1842 es consagrà la nova església.
La soferta Madeleine va resultar ser l’estàndard de l’arquitectura del classicisme francès. L’edifici està envoltat per 52 columnes corínties de 20 metres d’alçada. Al frontó hi ha una imatge escultòrica del Judici Final de Lemer (amb la figura agenollada de Maria Magdalena, que intercedia davant de Crist pels pecadors). Les portes de bronze estan decorades amb relleus sobre el tema dels Deu Manaments. Sobre l'altar hi ha una estàtua que representa l'ascensió de Maria Magdalena (de Marochetti), i la mitja cúpula que hi ha al damunt està decorada amb un fresc de Ziegler "Història del cristianisme". Escultures, mosaics, daurats: tot brilla en la penombra: l’església no té finestres i s’il·lumina a través de la volta. L'orgue va ser construït pel mateix Cavaye-Col; els organistes de Madeleine eren nombroses celebritats, incloses Saint-Saens, Dubois, Fauré.
Madeleine es troba a la plaça del mateix nom, inscrita al conjunt de la plaça de la Concòrdia. Centenars de milers de turistes visiten el temple cada any. Al mateix temps, la parròquia viu una vida ordinària. Aquí, com hauria de ser, catequitzen, bategen, es casen, canten i fan Santa Misses cada dia.
Descripció afegida:
Gennady Grigorenko 2017-06-27
Hola! Si comparem el pla de l’església de la Madeleine amb el pla de la Borsa de Thomone de Tom i el pla inicial de la Borsa de París, veurem que aquests projectes són constructivament propers els uns dels altres.
ca.wikiarquitectura.com/wp-content/uploads/2017/01/La_Madeleine_28529.jpg
Canvieu el pla de construcció amb estilobats i estupes
Mostra tot el text Hola! Si comparem el pla de l’església de la Madeleine amb el pla de la Borsa de Thomone de Tom i el pla inicial de la Borsa de París, veurem que aquests projectes són constructivament propers els uns dels altres.
ca.wikiarquitectura.com/wp-content/uploads/2017/01/La_Madeleine_28529.jpg
Canvieu el pla de construcció amb estilobat i passos
www.hermitagemuseum.org/wps/wcm/connect/14750c0a-75f8-4d4c-8e0e-7337516f945c/WOA_IMAGE_1-j.webp
Amaga el text
