Descripció de l'atracció
El Museu d’Art Rubin és relativament nou (es va inaugurar el 2004), però ja és el museu més gran i significatiu dels Estats Units, completament dedicat a l’art de l’Himàlaia i les zones circumdants, principalment el Tibet.
Un vespre de 1998, l’empresari Donald Rubin es va quedar atrapat en un embús de trànsit de Nova York. El seu taxi estava aparcat al carrer número 17, davant de l’edifici fosc i buit de l’antic gran magatzem de Barney (dos anys abans, l’empresa propietària d’una cadena de grans magatzems de luxe havia fallit). A l’instant va arribar a la llum de Rubin: va decidir comprar l’edifici i convertir-lo en un nou museu. Rubin no tenia cap dubte del que hauria de ser el museu: ell i la seva dona Shelley col·leccionaven art de l’Himàlaia des del 1974. Llavors encara no eren rics ni eren amants de l’art i difícilment haurien trobat l’Himàlaia al mapa. Rubí va veure accidentalment un quadre que representava White Tara (Buda en forma de dona) en una galeria de l’avinguda Madison. Aquesta primera compra va ser el començament de la seva passió de tota la vida.
L'edifici de grans magatzems va ser remodelat per al museu per la firma de conservació del patrimoni Blair Blinder Bell. Tot i que la façana es va estilitzar amb un esperit budista, molts dels detalls interiors han sobreviscut, en particular l'escala de cargol original de sis pisos feta de marbre i acer del dissenyador d'interiors André Putman. Aquesta escala donava una vegada a la secció on penjaven els vestits de 35.000 dòlars, però ara s’ha convertit en el centre dels 2300 metres quadrats d’exposició.
L’obertura del museu va ser fastuosa i va acompanyar el llançament d’estels i una desfilada de gossos de l’Himàlaia. Ara s’hi exposen prop de 2.000 exposicions: pintura, escultura, tèxtils, així com objectes rituals dels segles II al XX. Tot això es va recollir en una zona que inclou el Tibet, el Nepal, Mongòlia i Bhutan.
Els visitants coneixen els principals estils de l'art budista, amb materials i tecnologies especials; per exemple, les pintures sobre temes religiosos (thangka) es pinten amb pintures de cola sobre tela. Les tankes de l’Himàlaia són molt espectaculars, de vegades espantoses: es poden veure divinitats amb ullals de malson, pells d’elefant retirades, collarets de calaveres o caps tallats, mules amb els ulls als costats, tot això sol ser de colors vius. Per a un coneixedor, cada detall del tanc parla molt, no hi ha cap element aleatori a les pintures. Probablement, a un turista normal se li ocorrerà una idea: que estrany que totes aquestes imatges, destinades a la meditació, es mantinguessin en silenci entre les muntanyes durant milers d’anys i que ara s’exhibissin a Nova York.
Podreu escapar de reflexions filosòfiques al cafè del museu "K2" (aquest és un dels noms de Chogori, el segon cim de muntanya més alt del món): s'hi serviran plats amb un toc de cuina de l'Himàlaia i postres exòtics.
