La República de Tunísia al nord d'Àfrica és molt popular entre els turistes russos com a destinació per a les vacances d'estiu a la platja. Els seus avantatges respecte als estats veïns es troben en l’alt nivell de desenvolupament de la cosmetologia i la talassoteràpia. Perquè les vacances siguin còmodes i emocionants, no és del tot necessari conèixer l’idioma estatal de Tunísia. En un dels països àrabs més avançats, també s’utilitzen idiomes europeus populars.
Algunes estadístiques i fets
- L’àrab literari és declarat oficialment la llengua estatal de la República de Tunísia.
- El 97% de la població de Tunísia és àrab. Es comuniquen en un dialecte àrab tunisià anomenat darija. Hi ha uns 10,8 milions al país.
- Aproximadament l'1% dels habitants del país són berbers. Consideren que els seus propis dialectes són natius.
- El dialecte tunisià es pot escoltar al Marroc, Mauritània, Líbia i Algèria, on viuen els 400 mil restants dels seus parlants.
Darizha amb un toc parisenc
El terme "darija" significa el dialecte magrebí de l'àrab, comú als països del nord d'Àfrica. Darij es caracteritza per un gran nombre de préstecs procedents de les llengües dels colonitzadors històrics dels països magribins: els espanyols i els francesos, així com dels dialectes berbers. A Tunísia, darija és una barreja d’àrab amb una gran quantitat de paraules franceses.
La versió tunisiana de l'àrab col·loquial es va formar sobre la base del dialecte dels habitants de la capital del país i va ser introduïda per primera vegada en la literatura per l'escriptor local Ali ad-Duadji, que va publicar una novel·la en àrab tunisià el 1938.
Àrab literari a Tunísia
La forma universal de llenguatge "alt", en què es publiquen obres literàries, emetent per televisió i ràdio a Tunísia i altres països del Magrib, és l'àrab literari. La llengua estatal de Tunísia l’utilitzen més de 208 milions d’habitants de diferents països. S’utilitza per a l’educació a les escoles i universitats, es dicten lleis, s’emeten decrets governamentals i s’emeten notícies.
Els nadius de l’àrab literari s’entenen fàcilment, ja que són residents a diferents països, però els que només parlen variants col·loquials locals s’enfrontaran a dificultats. Per tant, un tunisià que només parla Darij és poc probable que entengui completament el seu interlocutor del Marroc o Algèria.
Nota per als turistes
Sent colònia francesa durant moltes dècades, Tunísia va "estudiar" el francès durant molt de temps. Com a llengua estrangera principal, avui s’accepta al país i, per tant, el coneixement de l’anglès no sempre salva la situació amb la comunicació amb els residents locals. No obstant això, a les zones turístiques, als complexos turístics i als grans hotels, es poden evitar aquests problemes, ja que la informació necessària se sol duplicar aquí per als clients i en anglès.
