Malgrat la seva petita mida, fins i tot segons les normes europees, el Ducat de Luxemburg no només té el prefix "Gran" en el seu nom, sinó també tres llengües estatals. A Luxemburg, a més del propi Luxemburg, l’alemany i el francès també tenen estatus oficials.
Algunes estadístiques i fets
- Del mig milió d’habitants del ducat, només 400 mil parlen luxemburguès.
- Una cinquena part dels luxemburguesos prefereix comunicar-se en àrab, italià, portuguès i turc. Es tracta d’estrangers que han rebut la ciutadania o un permís de residència.
- El luxemburguès és un dels dialectes de l’alemany Rin-Rin amb paraules manllevades del francès.
- L’alemany i el francès es van convertir en les llengües oficials del ducat molt abans del luxemburguès, que va ser aprovat en igualtat de drets només el 1984.
- Durant molt de temps, la llengua alemanya va continuar sent la llengua principal al territori de Luxemburg. Es va impartir a l'escola primària, mentre que només els estudiants de nivell mitjà van començar a estudiar francès.
El luxemburguès és una mica similar al neerlandès. Va començar a impartir-se a l’escola primària fa 100 anys el 1912. Després de conferir l'estatus nacional a la llengua, es va començar a utilitzar en oficines oficials, com l'alemany i el francès. Però la majoria de les edicions impreses encara es publiquen a les dues darreres. També els fan servir la policia, els bombers i altres serveis públics.
El luxemburguès és la llengua de comunicació quotidiana entre residents. Conté els noms dels assentaments juntament amb el francès. Les cartes personals s’escriuen en luxemburguès i els avisos legals s’escriuen en francès. Si heu de fer una sol·licitud a l'òrgan administratiu, podeu utilitzar qualsevol de les tres llengües oficials de Luxemburg i l'administració està obligada a respondre en l'idioma del sol·licitant.
Notes turístiques
El primer en popularitat entre les llengües estrangeres estudiades a l’escola com a segon és l’anglès. Per això, un turista no ha de passejar a la recerca d’un luxemburguès de parla anglesa, perquè gairebé qualsevol transeünt o cambrer pot explicar el camí a un estranger perdut o fer una comanda en un restaurant. Els centres d'informació turística i els hotels solen tenir mapes de transport públic i mapes de la zona en anglès.
