Si demaneu a la gent del carrer que respongui a la pregunta, quin és l’escut de Brussel·les, la resposta més probable serà: la imatge de l’escultura més famosa "Manneken Pis". Sorprenentment, aquest símbol no és oficial i el principal signe heràldic de la capital de Bèlgica d’un pla completament diferent és solemne, pomposo. Això es pot veure en qualsevol foto en color.
Descripció de l'escut de la capital
Un examen detingut del signe heràldic pertanyent a Brussel·les, en primer lloc, es pot observar la riquesa de colors i la seva combinació harmoniosa i, en segon lloc, la fidelitat a les tradicions i als cànons de construcció d’aquests símbols.
La paleta està dominada per l’escarlata i l’or, un espai força gran es reserva per al verd. És interessant que els autors de l’esbós, en alguns detalls, es tornessin negres, que poques vegades s’utilitzen en heràldica. Els elements individuals es representen en colors plata i blau.
La composició heràldica es basa en elements tradicionals:
- un escut escarlata francès adornat amb una preciosa corona;
- partidaris de les imatges de lleons daurats;
- dues banderes creuades coronant la composició.
Cadascun d’aquests elements es pot descompondre en parts separades que tenen un paper important en el simbolisme. Es permet l’ús de l’escut petit, que consisteix només en un escut.
Patró de Brussel·les a l'escut de la ciutat
L’escut representa l’arcàngel Miquel, armat amb una llança i un escut. Els experts observen una característica important: l’absència d’una capa per al protagonista. Una altra nota es refereix a l'escut, que té una forma poc convencional: un oval, i la creu de Sant Jordi. Una altra creu està coronada amb l'extrem superior de la llança, amb la punta de l'arcàngel mata el dimoni. Aquesta mítica criatura es representa en negre i en posició reclinada.
La importància d’aquest esdeveniment: la victòria de l’arcàngel Miquel, que simbolitza el bé, sobre el mal, representat amb l’aparença del diable, és ressaltada per una altra imatge d’aquesta escena, que els autors de l’esbós de l’escut van col·locar sobre una de les banderes.
Lleons daurats
Les imatges d’animals depredadors es fan segons els cànons clàssics. Els lleons es mostren en or, de peu a les potes posteriors. L’artista els va representar amb cues de forquilla, pronunciades urpes escarlates i una llengua que sortia del mateix to.
Els documents antics del segle XIII, decorats amb segells amb la figura de l’arcàngel, han sobreviscut; des del segle XVI, aquesta imatge es va utilitzar com a escut de la ciutat, però l’aprovació oficial només va tenir lloc el 1844.
