Descripció de l'atracció
El Pavelló Piràmide és un dels primers pavellons del parc Tsarskoye Selo, construït a l’estil neoegipci, que es va convertir en un model per a aquest tipus d’estructures a Rússia. Els pavellons en forma de l’antic símbol de l’eternitat - les piràmides - s’han generalitzat en la decoració dels parcs paisatgístics europeus.
El pavelló es troba a la vora del llac dels Cignes. Es creia que les piràmides romanes de Cestius (una làpida del segle I aC) s’utilitzaven en la composició del pavelló, però en els documents del segle XVIII. La "piràmide" també es deia "egípcia" i "piràmide de pedra salvatge" i "arbre piramidal" i "piràmide amb urnes" i "mausoleu piramidal" i "xinès".
La "piràmide" estava construïda amb maons. L’autor del projecte és l’arquitecte V. I. Neelov. La seva construcció es remunta a 1770-1772. A la façana de la "Piràmide" hi ha una entrada, a les cantonades del 1773 es van instal·lar quatre columnes de marbre rosa i gris d'Ural, alguns elements dels pedestals estaven fets de pòrfir de Nyuksha.
Quan el 1781 la "piràmide" va caure en mal estat, es va desmantellar. Va ser reconstruït per l'arquitecte C. Cameron al mateix lloc el 1782-1783. El treball es va dur a terme, els artesans i els materials van ser subministrats per un comerciant de Sofia, Evdokim Zhdanov, el cap dels picapedrers era Ivan Balakshin. Cameron va conservar els sòcols de granit i els pedestals alts i els va col·locar de la mateixa manera als costats de la piràmide, només canviant lleugerament les decoracions fetes en forma de gerros. L’entrada al pavelló es trobava al costat del gran estany, la porta es redueix lleugerament cap amunt a mesura que s’estreny la mateixa vora de l’edifici (a la piràmide de Neelov, l’entrada era rectangular amb un clàssic pòrtic sortint, coronat amb un frontó).
El pavelló es va col·locar especialment al costat del camí principal, amb l'objectiu de passejar-hi com si s'hi topés accidentalment. Coberta de molsa, la superfície verda d’aquesta estructura romàntica, tradicional per als parcs de finals del segle XVIII, li confereix les característiques d’un antic mausoleu.
L’entrada al pavelló es tancava amb un patró senzill amb una gelosia en forma de filera de còpies primes. Cameron va fer que l'interior de la piràmide fos diferent de Neelov. Va fer la sala rodona, no rectangular, i la va cobrir amb una cúpula esfèrica, al centre de la qual hi ha un forat. La llum cau a través de la petita, segona cúpula des de dalt, a través de les finestres que hi travessen. El terra està cobert amb lloses de marbre.
Als laterals de la sala circular s’alternen nínxols semicirculars i rectangulars destinats a gerros de cendra. Això fa que l’habitació sembli força àmplia. Els nínxols allotjaven una gran col·lecció d’urnes i gerros antics. El gener de 1780 es van lliurar estàtues, columnes, gerros i capitells de marbre romans a Tsarskoe Selo des de Sant Petersburg. Feta de diferents tipus de marbre, jaspi, pòrfir, la col·lecció s’ha reposat constantment. A la "piràmide" també es guardava una col·lecció de vasos de marbre antics dels millors incisius.
Aquest tipus de pavelló, que es remunta als antics edificis sepulcrals egipcis, i tan estès a l’arquitectura del tombant dels segles XVIII i XIX, no va ser escollit per casualitat. Això es deu al fet que al costat oposat a l'entrada de l'edifici, al peu del pavelló, hi ha enterrats tres estimats gossos de Catalina II: Zemira, Tom-Anderson i la duquessa. Anteriorment, els seus llocs funeraris estaven marcats amb plaques amb epitafis en marbre blanc. L'epitafi de Zemira va ser compost pel comte Lluís Felip de Segur, ambaixador francès. I per a Duchesa, la mateixa emperadriu va compondre l’epitafi.
El Pavelló de les Piràmides del Parc Catherine, que està a l’alçada dels monuments de la glòria militar, ha format un nou tipus d’emoció històrica quan els esdeveniments històrics importants esdevenen iguals a les preferències personals.
