Descripció de l'atracció
La catedral de Palerm, batejada amb el nom de l'Assumpció del Santíssim Theotokos, és l'església principal de la capital de Sicília, que acull les relíquies de Santa Rosalia, la patrona de la ciutat. A més, és el centre del culte a aquest sant, que existeix a Sicília des del segle XVII. Com que durant la seva llarga història la catedral es va reconstruir diverses vegades, avui es poden veure trets dels estils àrab-normand i gòtic, així com del classicisme. A l'interior hi ha les tombes dels reis sicilians i dels emperadors germànics, gràcies als quals el regne sicilià va florir una vegada al Mediterrani.
Al segle IV, al lloc de la moderna catedral, hi havia una església dedicada al màrtir Mamilian. Després, a principis del segle VII, es va construir aquí una catedral en honor del Santíssim Theotokos, que dos segles després els àrabs que van capturar Palerm es van convertir en una mesquita.
El 1072, els normands, dirigits per Robert Guiscard, van enderrocar el domini àrab a Sicília i la mesquita es va tornar a convertir en una església cristiana: la primera litúrgia es va celebrar segons el ritu grec. Ja a principis del segle XII, la catedral es va convertir en l'església principal de la Sicília normanda; va ser aquí on es va coronar Roger II, el primer governant del regne sicilià. També va ser enterrat a l'interior de la catedral. Des de l’edifici original de l’església, només han sobreviscut la cripta i una de les columnes del pòrtic sud amb una cita de l’Alcorà, que es remunten als segles 7-12.
El 1179-1186, al lloc de l’antiga catedral, es va construir una nova, més majestuosa, que suposadament competiria en bellesa amb la catedral de Montreal. El 1250, s’hi van afegir gracioses torres cantoneres i deu anys després, la sagristia. La part oriental de la catedral ha conservat el seu aspecte àrab-normand: estrets finestrons, falsos arcs, nombroses incrustacions, adorns florals. En aquells anys, els emperadors Enric VI i Frederic II i els seus cònjuges van ser enterrats a la basílica; els seus sarcòfags es poden veure en una de les capelles laterals.
La construcció de la catedral va continuar activament durant els segles XIV-16: es va construir un portal occidental d’estil gòtic i un pòrtic sud amb tres arcs apuntats i una icona de la Mare de Déu d’Antonio Gambara apareix sobre el portal sud. Al segle XV es va disposar un jardí al costat de l'església i es va col·locar a l'interior de la catedral una estàtua de la Mare de Déu amb el Nen i les relíquies de Santa Rosalia. El pòrtic nord va ser construït a la primera meitat del segle XVI pels famosos arquitectes Vincenzo i Fabio Gagini. Vincenzo Gagini també va dissenyar la balustrada de marbre amb estàtues de sants a la plaça de davant de la catedral. Finalment, el 1685 es va aixecar una font a la plaça de la Catedral, que posteriorment es va coronar amb una estàtua de Santa Rosalia.
A finals de segle XVIII i principis del XIX es van dur a terme a la catedral treballs greus de reconstrucció sota la direcció de Ferdinando Fuga, que van canviar significativament el seu aspecte. Va aparèixer una cúpula clàssica, 14 capelles noves, noves façanes nord i sud, que van donar a la catedral un aspecte clàssic. El sostre de fusta tallada es va substituir per voltes baixes, cosa que també donava a l’església un aspecte més restringit.
