Descripció de l'atracció
A Gatchina, a la regió de Kíev, al carrer Central, a la casa número 1, al territori on antigament es trobava el poble de Malye Kolpany, hi ha una església luterana de Sant Pere en funcionament. A la façana de l'edifici, s'han conservat fins avui els números que indiquen la data de construcció de l'església - "1800".
La parròquia del poble de Malye Kolpany, des de 1753, formava part de la parròquia de l’església de Santa Maria, que es trobava al veí assentament de Shpankovo. De vegades, pastors de Shpankovo servien a Kolpany.
La construcció de l’església de Sant Pere va començar el juliol de 1789, tal com consta en documents d’arxiu. El projecte de l’església era típic. Triant la ubicació del futur temple, els constructors van centrar la seva atenció en el fet que l’agulla de l’edifici de la nova església, que no estava decorada amb una creu, sinó amb un gall, era visible al Palau Gatchina. Tot i això, la feina es va aturar.
La construcció es va reprendre el 1799. L'obra va ser supervisada per l'arquitecte Gatchina Andreyan Dmitrievich Zakharov. Sota el seu lideratge, es va reconstruir a fons l’edifici de l’església, que es trobava en aquell moment en fase de finalització: es va augmentar el gruix de les parets i es va completar la decoració interior. Segons l'esbós de A. D. Zakharov el 1800 per a l'agulla, que era la corona del campanar, una bola i un gall van ser fets de llautó gruixut i després daurats.
Els arxius contenen registres que indiquen que la consagració de l’església luterana de Sant Pere Apòstol va tenir lloc el 2 de febrer de 1802. Un any abans, segons un esbós de A. D. Zakharov, un púlpit amb un dosser i un iconòstasi es va fer i es va instal·lar al vestíbul central de l'església. Al mateix temps, l’agulla del campanar estava coberta amb làmines de ferro blanc. El 1889 es va reconstruir l'església de l'apòstol Pere.
Una descripció de l’interior de l’església ha arribat fins als nostres dies. Damunt del nàrtex hi havia un campanar quadrangular amb diversos finestrals. A sobre hi ha una agulla rematada amb una pilota amb un gall. Hi havia dues entrades al vestíbul: des del campanar i des del temple. El vestíbul central s’il·lumina de manera natural a través de sis finestres en forma de con. Les parets estan pintades de blau i el terra és de fusta. L'entrada al cor es troba a la dreta de l'entrada per una estreta escala de pedra. Hi havia un orgue al cor. Els cors estaven sostinguts per quatre columnes rodones. A banda i banda de la nau hi havia dos gruixuts pilars. Al sostre de fusta hi ha tres canelobres. Al llarg de les parets hi ha bancs de fusta. L’altar està separat de la resta de la sala d’oracions per arcs alts. El púlpit, decorat amb una corona, es trobava a la dreta de l'entrada. El lloc central de l'església de l'apòstol Pere estava ocupat per la iconostasi i una reproducció de l'Últim Sopar. Hi ha una balustrada al voltant del perímetre de l’altar.
El 1938, l'església de l'apòstol Pere, com molts altres llocs de culte, va ser tancada per visites i serveis. Fins al començament de la Gran Guerra Patriòtica, el temple no va ser reconstruït i reconstruït. Durant la Segona Guerra Mundial, l'església va quedar molt malmesa. Als anys de la postguerra, es va restaurar l’edifici de l’església de l’apòstol Pere i es va substituir l’agulla per un simple sostre de quatre vessants. Els locals de l’església s’utilitzaven com a graner.
El 1949, l'edifici va passar a la propietat de la producció artel "Promstroimat". El 1968, Artel es va convertir en la planta de treball de metall Gatchina.
Una part de l’edifici de l’església luterana de Sant Pere va ser retornada a l’església el 1990. El desembre de 1991 es va celebrar a l'església el primer servei diví de molts anys. El març de 1992 es va registrar a Gatchina la parròquia de l’Església Evangèlica Luterana d’Íngria.
Amb els anys, els rectors de la parròquia de l’apòstol Pere van ser Adolf Elgin, Juho Saarinen, Karl Brahms, Thomas Elvin, Paul Schwind, Pekka Bister, Juhna Varonen, Antti Soitu, Iisakki Virronen, Joseph Mühkurya, Oskar Palza.
