Descripció de l'atracció
Els aviaris són dos pavellons al parc inferior del conjunt del palau i del parc Peterhof. Segons el famós crític d'art Igor Emmanuilovich Grabar, es tracta d'edificis de parcs únics, dels quals "ja no existeixen ni al nostre país ni a Europa".
Els aviadors occidentals i orientals són els únics pavellons utilitaris de fusta de l’època de Pere que han arribat fins als nostres dies. El nom dels edificis parla per si sol: la paraula francesa "volier" significa "galliner". Durant l’estiu s’utilitzaven per guardar ocells cantors, que es col·locaven en gàbies de coure daurat. Al segle XVIII, el ball de claqué, els rossinyols, els bous de riu, les merles estaven encantats aquí. Hi havia moltes aus estrangeres, principalment canaris i lloros.
Tots dos aviaris es dissenyen de la mateixa manera: en forma d’arbres de 12 cares amb cúpula sobre la part central, la coberta de ferro es completa amb una torreta octogonal feta per a la llum natural i les grans obertures de finestres donen la particularitat de lleugeresa i transparència d’arbres del parc d’aquella època. Però això es va fer des d’un punt de vista pràctic: els ocells dels aviadors necessitaven molta llum i aire.
L’aviari occidental es troba a l’altra banda del carreró Monplaisir i l’oriental es troba a la riba oposada de l’estany Menagerie, acabant amb el complex Menagerie Garden. La construcció dels pavellons va ser iniciada el 1721 per l'arquitecte Niccolo Michetti, i un any després ja es van erigir. Les parets dels recintes estaven decorades amb tuf, izgar (residus que s’obtenien durant la fosa de ferro colat) i petxines. Això "parlava" de la seva connexió amb la natura. La pintura interior de les parets i les cúpules va ser feta per Louis Caravacc. Aquí es van representar caçadors mítics: Diana i Actaeon, així com patrons de branques, fulles, flors florides i corones de flors.
Només el 1821 I. Kelberg va restaurar el plafond al recinte oriental i va renovar l’ornament a l’oest. Els aviaris han sobreviscut en aquesta forma des de l’època de Pere el Gran fins a l’actualitat, excepte que al principi es va estirar el llenç a les seves cúpules i el 1751 es va substituir per xapa de ferro, eliminada durant la reconstrucció del Gran Palau de Peterhof.
El 1772-1774, l'aviari oriental es va construir en un bany de fusta. Probablement, des d’aquella època, aquests edificis han perdut el seu propòsit original, convertint-se només en un acabat decoratiu del conjunt format. I quan el 1926 es va desmuntar l’edifici de la casa de banys, es va conservar el pavelló, però va perdre completament la decoració de tuf.
Com tots els edificis del parc de Peterhof, els aviadors van ser greument danyats durant la Gran Guerra Patriòtica i només el 1959 es va restaurar l'aviari occidental i l'est, fins fa poc, va romandre sense decoració externa.
Ara, a l’aviari occidental hi viuen aus dels nostres boscos: garrins, pinsans, ratolins, ratons, caderneres, grosbeaks i, a més, “convidats” d’ultramar: risovki, pinsans, astrilds, munias de cap blanc, canaris. A l’aviari oriental s’escolten forts crits de diversos lloros: grisos, guacamayos, cacatuera, rosella, amazones, pionites, cacatolls i altres. A prop de l'aviari oriental, s'ha recreat un estany on neden oques canadencs, cignes, oques de front blanca septentrionals, closques, ànecs ogaris, ànecs mandarins i pinyes bahames.
