Descripció de l'atracció
Situada a la vora del llac de Garda, als peus dels turons de morenes, la petita ciutat de Lazise és considerada una de les estacions locals més populars. El seu centre històric, amb els seus característics carrers estrets i places medievals, atrau milers de turistes. És aquí on el llac de Garda aconsegueix la seva amplada més gran: 17 km. I al costat hi ha Colà, el famós balneari termal.
Es creu que Lazise va ser habitat des de la prehistòria, com ho demostren les restes d’habitatges de piles. A l'època de l'antiga Roma, aquest va ser sens dubte un important assentament, que es confirma amb nombroses troballes de monedes antigues. Al segle X van aparèixer aquí els llombards, que van construir un castell i van erigir muralles fortificades al seu voltant. També van concedir als residents locals el dret a pescar lliurement. Al segle XII, Lazise es va convertir en una comuna independent, però no per molt de temps; aviat va ser governada per la família Scaliegr i després va passar a la família Visconti. El 1405, com la majoria d’altres ciutats del llac de Garda, Lazise va passar a formar part de la República Veneciana. Després va formar part de la República Cisalpina, a partir del 1815 va formar part de l’Imperi austríac i només el 1866 es va unir a la Itàlia unida.
La principal branca de l'economia de Lazise és el turisme. Va començar a desenvolupar-se aquí a mitjan segle XX, i milers de turistes encara arriben a la ciutat, atrets pels seus paisatges pintorescs i les excel·lents oportunitats per practicar diversos esports. Als voltants de Lazise també hi ha parcs d'atraccions populars.
Entre els atractius de la ciutat hi ha la Villa Bernini, construïda a la segona meitat del segle XIX. Es troba a prop del castell Scaliger, construït per protegir Lazise. Al costat del port s’alça l’església típicament romànica de San Nicolo del segle XII i al costat hi ha la Villa Pergolana del segle XVI. No gaire lluny de la vil·la hi ha una altra església: Santa Maria delle Grazie. També cal destacar l’església neoclàssica de San Zeno i San Martino, reconstruïda al segle XIX. Vil·les de luxe es troben a tota la ciutat; a més de l’anterior, també cal esmentar Villa Botta, construïda en estil medieval, i Villa Baratta amb un enorme parc. De camí a Bussolengo, es pot veure Mondragon, un pati feudal que ha conservat el seu encant, amb l’església de San Faustino i San Jovita.
