Descripció de l'atracció
El palau pren el seu nom de la residència del Doge, el cap suprem de l'estat venecià. Quasi no queda res de l’estructura original, construïda abans del 1000 sobre la base de muralles romanes preexistents. Aquest edifici antic va ser destruït pel foc.
Construcció del Palau Ducal
L’actual Palau Ducal va ser construït pels picapedrers Filippo Calendario, Pietro Bazeio i el mestre Enrico. El 1400-1404 es va acabar la façana que donava a la llacuna i el 1424 la que donava a la plaça de Sant Marc. Els artesans florentins i llombards van ser convidats a completar l'edifici, però la major part de l'edifici d'estil gòtic va ser dut a terme per membres de la família Bon, artesans venecians del marbre. El 1577, un altre incendi va destruir una ala de l’edifici i Antonio da Ponte, el creador del pont de Rialto, va restaurar l’edifici a l’aspecte original.
Al centre de la façana oriental hi ha un gran balcó realitzat pels estudiants de Sansovino el 1536. Damunt del balcó hi ha una finestra de llança i una escultura del duge Andrea Gritti davant del símbol de Venècia. Damunt d’aquest balcó hi ha una estàtua de la Justícia de l’escultor Alessandro Vittoria. Des d’aquest balcó es proclamà la reunificació de Venècia amb el Regne italià el 1866.
Porta de paper i façana del palau
A l'esquerra de la façana que dóna a la plaça de Sant Marc, s'accedeix al pati del Palau Ducal Porta de paper - Porta della Carte, creada per Giovanni i Bartolomeo Bon; en forma d’arc apuntat, decorat a la part superior amb elements decoratius d’estil gòtic; al portal: el duge Francesco Foscari davant d'un lleó alat i, a sobre, una estàtua de la justícia. A través de la Porta de Paper es pot anar a la galeria arquejada de Foscari, i després al pati del Palau Ducal, al centre del qual hi ha dos parapets de bronze per als pous d’Alfonso Albergetti (1559) i Niccolò dei Conti (1556), canó treballadors de foneria.
La façana principal del costat est de l'entrada és d'Antonio Rizzo, de finals del segle XV, luxosament decorada per Pietro Lombardo. Les dues façanes que flanquegen el pati pels costats sud i oest van ser construïdes amb maó vermell per Bartolomeo Manopol al segle XVII. A la part superior de la façana nord amb la Foscari Arch Gallery, hi ha una cara de rellotge; aquesta façana té dos nivells d'arcs: semicircular al pòrtic i lanceta a la lògia. A les galeries arquejades destaquen nínxols amb estàtues antigues restaurades. Aquesta façana també és obra barroca de Manopol. A la dreta, sobre un pedestal alt, hi ha un monument al duc d’Urbino, Francesco Maria della Rovere, obra de Giovanni Bandini (1587). L’arc de Foscari s’obre davant de l’escala dels gegants, iniciada pels mestres Bon en estil gòtic i completada per l’arquitecte Rizzo en estil renaixentista. Una estàtua de St. Marca i estàtues d'altres figures al·legòriques. Al costat de l’escala dels gegants hi ha el pati senatorial. Per tradició, els senadors es reunien aquí durant cerimònies solemnes.
Escala dels Gegants i els interiors del palau
L’escala del gegant pren el nom de dues enormes estàtues de Mart i Neptú que Sansovino i els seus deixebles van esculpir. Va ser dissenyat per Antonio Rizzo a finals del segle XV. A la part superior de les escales es va realitzar la cerimònia de coronació del duge. Una escala condueix a una galeria coberta del segon pis. Al llarg de la galeria i a l'interior del palau, sovint hi ha "boques de lleons": caps de lleons gravats, en els quals es llançaven missatges i denúncies secretes, que eren competència de diversos departaments.
Es pot pujar a les habitacions estatals del palau per l '"Escala Daurada" dissenyada per Sansovino el 1538 per al duge Andrea Gritti i completada per Scarpanino el 1559. L’escala, coberta amb motllures d’estuc daurat, antigament estava destinada a convidats i dignataris importants.
A la sala de Scarlatti, els dignataris de les togues escarlates es van reunir, esperant que el duge fes cerimònies oficials. La luxosa decoració d’aquesta sala es va dur a terme sota la direcció de Pietro Lombardo. El ric sostre de fusta es remunta a principis del segle XVI. Una elegant xemeneia de marbre porta l’escut del doge Agostino Barbarigo. El Saló de Cartes pren el seu nom dels importants mapes geogràfics que adornen les parets de Giovan Battista Ramnusio el 1540 i de Francesco Grisellini i Giustino Menescardi el 1762. Al centre de la sala hi ha dos grans globus que es remunten al segle XVII.
A la sala del Col·legi, es va reunir el Col·legi, format pel duge, sis consellers, capataces, el cap del Consell dels Deu i el canceller suprem. Aquí es van prendre les decisions més importants del govern de la república. Aquesta sala va ser dissenyada per Antonio da Ponte el 1574. El magnífic sostre tallat daurat va ser creat per Francesco Bello i és un marc de pintures al·legòriques de Paolo Veronese, entre les quals destaca "Venècia al tron" per sobre del podi.
Antonio da Ponte també va remodelar la sala del Senat. El bell sostre va ser pintat per Cristoforo Sorte de Verona. Els panells inserits en ella van ser creats per diversos artistes, inclòs Tintoretto. Un tribunal es va asseure a la Cambra dels deu del Consell per dur a terme investigacions sobre delictes polítics contra l'Estat. El tribunal estava presidit pel duge i estava format per deu membres del Gran Consell i sis consellers. A sobre d’aquesta habitació hi havia les cel·les de la presó amb sostre de plom, les anomenades Piombi, en què Giacomo Casanova i Giordano Bruno van ser empresonats una vegada. Al centre del sostre hi ha l'obra mestra de Paolo Veronese "Zeus colpeja els vicis amb un llamp", que els francesos van portar a París el 1797 i encara es conserva al Louvre. Actualment, s’ha instal·lat en aquest lloc una còpia d’aquest famós quadre de Jacopo di Andrea.
El Gran Saló del Consell ocupa tota l’ala sud. Fa 54 metres de llarg, 25 d’amplada i 15 d’alçada. Va ser decorat amb obres mestres de Ticià, Veronese, Tintoretto i altres artistes famosos, però tots van morir en un incendi el 1577. La sala es va reconstruir segons el projecte d’Antonio da Ponte. Actualment, la paret del fons del vestíbul està completament coberta amb el quadre "Paradís", pintat per Jacopo Tintoretto i el seu fill Domenico (1590). Al sostre destaca una enorme pintura ovalada de Paolo Veronese "El triomf de Venècia".
Des dels passadissos de l’Oficina de Dret i de l’Oficina de casos penals es pot accedir al passadís que, passant pel pont dels sospirs, que travessa el canal del palau, condueix a les noves presons, dissenyades per l’arquitecte Antonio da Ponte.. Dos passadissos creuen el pont: el superior condueix a les Noves Presons i el inferior torna al pis pòrtic del Palau Ducal. Les antigues presons incloïen Piombi, situat sota el sostre de plom del palau, i Pozzi, situat al nivell de l’aigua del canal del palau, en el qual eren empresonats els presoners més perillosos. Les cel·les de la presó de Pozzi, a causa del seu revestiment de fusta i l’espai escàpid, donen al visitant una sensació de tètrica i es pot imaginar fàcilment l’estat d’ànim dels qui van ser empresonats aquí.
En una nota
- Ubicació: San Marco 1, piazzetta San Marco, 2, Venècia
- Com arribar-hi: vaporetto "S. Zaccaria"
- Lloc web oficial:
- Horari: tots els dies a l’estiu de 09.00 a 19.00 (taquilla fins a les 18.00), a l’hivern de 09.00 a 17.00 (taquilla fins a les 16.00).
- Entrades: preu de l’entrada - 20 euros.
