Descripció de l'atracció
El castell de Castello di Gran es troba a prop del poble del mateix nom, que forma part del municipi de Bruson, a la regió italiana de Val d'Aosta. Ocupa el cim d'un penya-segat rocós que domina Bruson i gran part de la Val d'Aillas. A l'edat mitjana, la comunicació amb el castell es feia mitjançant banderes o miralls de les properes Torre di Bono i Castello di Villa de la ciutat de Challan-Saint-Victor. Avui en dia, molts turistes se senten atrets pel Castello di Gran, no només per la seva arquitectura i el seu patrimoni cultural, sinó també per la llegenda dels tresors enterrats a les seves profunditats.
El feu de Gran apareix en documents històrics des del 515, quan el rei Sigismund de Borgonya la va atorgar a la recentment creada abadia suïssa de San Maurizio. Probablement van ser els monjos d’aquesta abadia del segle XI els qui van construir el castell juntament amb la capella romànica que ha arribat fins als nostres dies. El 1263, l'abadia va vendre el castell al fidel vassall de la dinastia Savoia, Godefroy de Challan, la família del qual va ser propietari de Castello di Gran fins al segle XVIII. Va ser aquest castell el lloc fort de Catarina di Challan en la seva lluita per l’herència familiar. Quan la família Challan va deixar d’existir al segle XIX, el castell va passar a ser propietat de la família d’Entreve, que posteriorment el va vendre a la comuna de Bruson. I a principis del segle XX, l’edifici medieval va ser restaurat amb cura per Alfredo d’Andrade i Giuseppe Giacosa.
En la seva forma, Castello di Gran és un típic castell altmedieval de la Val d’Aosta. Antigament estava envoltat de muralles defensives de 80x50 metres i tenia diverses estructures diferents, com ara una enorme torre fortificada i una petita capella, que només ha arribat als nostres dies. Els laterals del donjon (una torre quadrada) feien més de 5,5 metres de llarg. Ell mateix va servir de torre principal del castell i de residència del conserge. L’entrada es trobava a una alçada de 5 metres sobre el terra i només es podia entrar a l’interior amb l’ajut d’una escala que es retirava en cas de setge. Més tard, es va afegir una ala separada a la torre per augmentar-la.
També cal destacar la capella romànica medieval dedicada a Sant Martí. Consta d’una sola nau de 8 metres de longitud i un absis semicircular. Malauradament, el sostre de la capella es va esfondrar alhora i no es va restaurar mai.
