Descripció de l'atracció
La catedral de Santa Sofia és el nom tradicional de la catedral de l'Ascensió a l'antiga ciutat de Sofia (part de la moderna ciutat de Puixkin). És un objecte del patrimoni cultural de Rússia.
El 1780, l’emperadriu Catalina II, prop de Tsarskoye Selo, va fundar la ciutat de Sofia, que per poc temps es va convertir en una ciutat de districte de la província de Sant Petersburg. La ciutat necessitava una església i l’estiu de 1782 va tenir lloc la primera pedra de l’església de Sofia. L’autor del projecte és l’arquitecte C. Cameron. Posteriorment, l'arquitecte I. E. Starov. El 1788 es va consagrar la catedral. Arxipreste A. A. Samborsky. La capella principal es va consagrar en honor de Sofia, la Saviesa de Déu, 2 altres - en honor dels sants Constantí i Helena i del sant príncep Alexandre Nevski.
L’aspecte arquitectònic de la catedral combina amb èxit les proporcions i les formes del classicisme, amb les tradicions dels cànons russos. La catedral és un monument arquitectònic d’estricte classicisme. Al pla: un quadrat, coronat amb cinc cúpules sobre baixos tambors cilíndrics. Les façanes estan decorades amb pòrtics de l’ordre dòric. Monumentals pòrtics de 4 columnes coberts de frontons donen a la catedral un aspecte solemne. La cúpula central del temple és molt inusual. Al seu interior hi ha una segona cúpula, de dimensions més petites, que recorda la cúpula de la catedral de Santa Sofia de Constantinoble. Aquesta cúpula admet el segon tambor.
L’interior de l’edifici també es distingeix per la seva solemnitat. El seu aspecte arquitectònic està dominat per les proporcions de l’ordre jònic. Les voltes estan sostingudes per quatre pilones massisses amb pilastres fetes de granit vermell massís, que estan adossades per 8 columnes de granit polit. Els capitells i les bases de les columnes són daurats. Les parets del temple estaven prèviament decorades amb simples ornaments, les obertures de les finestres estaven envoltades de barres ornamentals daurades.
No hi ha informació sobre les primeres iconostases. En els anys 1849-1850, s’hi van instal·lar noves iconostases. El projecte de la iconostasi de la capella central va ser creat per I. D. Chernik, i per a les capelles laterals - P. Egorov. Ara la catedral conté còpies d’iconostases prerevolucionaris.
La catedral va ser concebuda com el centre, el domini arquitectònic de la ciutat de Sofia, que més tard es va fusionar amb Tsarskoe Selo. Lermontov i Puixkin, Kutuzov i Suvorov, destacats científics, artistes, compositors, van resar sota els arcs de la bella església, gairebé tots els estrangers famosos que van visitar Rússia van visitar-los.
El 1903-1905, es va erigir un campanar de dos nivells al jardí que envoltava la catedral segons el pla de V. A. Pokrovsky i L. N. Benois amb una petita església en nom de Sant Serafí de Sarov al nivell inferior del campanar.
El 1934, el temple fou tancat, la seva luxosa decoració interior fou saquejada, destrossada i destruïda. La Gran Guerra Patriòtica i les dècades següents de desolació van provocar la pèrdua total dels interiors de la catedral més magnífics. El 1988, l’edifici ruïnós del temple fou retornat als creients. L’arxipreste Gennady Zverev va ser nomenat rector. El juny de 1989, el dia de la festa de l'Ascensió del Senyor, va servir la I Litúrgia, entre les parets ennegrides sota voltes esmicolades.
La reconstrucció de la catedral va començar amb la renovació del campanar, restaurat a mitjan primavera del 1991. La catedral estava sent restaurada en paral·lel. El maig de 1999 es va celebrar una solemne cerimònia de consagració del temple.
El 12 de setembre de 1990 va aparèixer a les parets de la catedral de Santa Sofia un monument a A. Nevsky, el patró de Sant Petersburg. L’autor del monument va ser l’escultor V. G. Kozenyuk. A la tanca de la catedral, el 2000-2002, es va construir una escola dominical parroquial.
