Descripció de l'atracció
El castell de Guildford es va construir poc després que Guillem el Conqueridor arribés a Gran Bretanya. Era un castell construït sobre el model clàssic normand: una ciutadella envoltada d’una empal·lada. Al principi el castell era de fusta, més tard –al segle XI o a principis del XII– fou reconstruït en pedra. El gruix de les parets de la torre principal arribava als 3 metres i l’entrada a la torre, com a la majoria de fortificacions similars, no es trobava al primer pis, sinó al segon pis. En cas d’atac, n’hi havia prou amb treure les escales i la torre esdevenia inexpugnable. Tampoc hi havia finestres a la planta baixa. Hi havia un gran saló, una capella, un vestidor i un lavabo. Fins al segle XII, la torre era la residència del rei, aleshores el rei va començar a viure en un edifici més còmode, situat també dins les muralles del castell. Va ser un autèntic palau sota el rei Enric III.
El castell no només va servir de residència reial, sinó que també es va utilitzar com a estructura defensiva. No obstant això, ja al segle XIV, el castell perd la seva importància i cau gradualment en la desolació.
A finals del segle XIX, quan Gran Bretanya celebrava l’aniversari d’or del regnat de la reina Victòria, es van restaurar les restes de les muralles i les torres i es van obrir al públic els bells jardins al voltant del castell. Ara aquests jardins són un lloc de descans preferit tant per als ciutadans com per als turistes. El 2003, la torre va albergar un centre turístic obert d’abril a setembre. Aquí, als estands informatius, es col·loquen materials sobre la història del castell i s’exhibeix una maqueta del castell tal com era el 1300. Al jardí hi ha una escultura d'Alícia a través del mirall, un record de Lewis Carroll, que vivia en una finca prop de Guildford.
