Descripció de l'atracció
A 42 km de l'estació de Lignano, a la costa adriàtica d'Itàlia, hi ha la petita ciutat de Palmanova, que acull poc més de cinc mil persones. Al segle XVI, aquest territori va ser anomenat figurativament la "pell d'un lleopard": els enclavaments de la República Veneciana es trobaven a les terres d'Àustria i les possessions imperials d'aquesta última a les terres venecianes. Per tal de reforçar la defensa del Friül, els venecians van decidir construir una fortalesa al centre d’aquesta fèrtil plana: se suposava que havia de protegir-se dels atacs dels turcs bèl·lics i frenar l’expansió dels archiduques austríacs. Es va reunir un equip d'enginyers i arquitectes amb talent per implementar aquest ambiciós projecte. Així, l’octubre de 1593 es va col·locar la primera pedra de la nova fortalesa: Palma.
Durant l’època de màxima esplendor de la República Veneciana, la fortalesa es va equipar amb dues fileres de fortificacions amb bastions i un fossat, que defensaven les tres entrades principals de l’interior. Palmanova es va concebre originalment com una mena de màquina de guerra: el nombre de bastions i la longitud de les parets corresponien a la potència de les armes d’aquells temps.
El 1797, els austríacs van ocupar la fortalesa, però aviat van ser expulsats pels francesos. Després, després de la signatura d’un tractat de pau amb Napoleó, Palmanova va passar de nou a Àustria durant algun temps, però ja el 1805, els francesos van tornar a ocupar la ciutat en forma d’estrella i van construir una tercera línia de fortificacions. El 1814, la fortalesa tornà a canviar de propietari, tornant a ser propietat de la dinastia dels Habsburg. Durant el regnat dels austríacs, es va construir aquí el teatre públic Teatro Social, que es va convertir en el focus del moviment Risorgimento, la lluita per la unificació d'Itàlia. És cert que Palmanova va passar a formar part d’Itàlia només el 1866. Cent anys després, el 1960, el president de la República italiana va declarar la ciutat fortificada monument nacional.
I avui a Palmanova es poden veure tres portes magnífiques, erigides al segle XVI. La plaça principal de la ciutat, la Piazza Grande, té la forma d’un hexàgon regular, al centre del qual, sobre una base de pedra d’Ístria, s’alça un estendard, testimoni permanent i símbol de la fortalesa i la seva història. Les façanes de molts edificis històrics, inclosa la catedral, un increïble exemple d’arquitectura veneciana, donen a la mateixa plaça.
Entre els museus de Palmanova, cal destacar especialment el Museu d’Història de la Ciutat, que presenta la història de la ciutat i els seus voltants. També alberga una rica col·lecció d'armes antigues portades aquí des del castell de Sant'Angelo a Roma.
En general, he de dir que a Palmanova és molt difícil enumerar tots els llocs d'interès interessants. La ciutat en si és un autèntic museu, en el qual cada casa, cada carrer i cada plaça té el seu propi valor. Començant des de la porta de la Porta Udine, des d’on es veu l’enorme roda per aixecar el pont penjant, fins a Strada delle Militie, que recorre les antigues muralles de la ciutat, amb les seves guarnicions militars i els seus dipòsits d’artilleria. També cal destacar altres barris que antigament eren militars i que, després d’una acurada restauració, es van convertir en residencials (Sant Andrea i San Zuane amb la seva polvorina veneciana), l’edifici més antic de Palmanova.
