Descripció de l'atracció
A Pavlovsk, al carrer Artilleriyskaya, a la casa número 2, hi ha una església ortodoxa funcionant de Sant Nicolau el Meravellós, dedicada a la memòria de l’emperador Pau I. El rector de la catedral és l’arxiprestat Valery Shvetsov.
El 1841 es va produir la consagració de l’església Nikolskaya a les casernes del Regiment de Cavalleria Exemplar. El 1868, el regiment va ser traslladat i el temple va passar a la 5a bateria de la Brigada de Cavalls-Artilleria de Guàrdies.
El temple marxava: no s’escalfava, no hi havia llibres per als serveis divins. L'iconostasi es va portar aquí des de l'església del Senyal de Tsarskoye Selo. No hi havia cap sacerdot permanent a l'església, els serveis eren realitzats per rectors de la parròquia locals. El 1894, el sacerdot John Zhemchuzhin va ser assignat a l'església, i l'església va ser assignada a la catedral d'artilleria Sergiyevsky.
Diverses vegades van voler traslladar el temple, però mai no es va rebre una resposta positiva a les consultes. El 1902 es va desmantellar l’església de fusta i posteriorment es va instal·lar una creu al seu lloc.
Després de dirigir-se a Joan de Krondstadt i amb la seva benedicció, el pare Joan Zhemchuzhin va començar a recaptar fons per a la construcció d’una nova església. El primer benefactor va ser Joan de Krondstadt.
Segons el primer projecte, que es va desenvolupar el 1898, la construcció d’un nou temple hauria d’haver estat relativament barata. No obstant això, el gran duc Konstantin Konstantinovich, amb qui es va coordinar el projecte, no estava satisfet amb els esbossos i va ordenar construir una església sense estalviar diners. El segon projecte va ser desenvolupat per l'arquitecte A. Carbonier. Tot i això, al príncep tampoc no li va agradar la seva obra. Desitjava que el temple s’assemblés a l’església de la icona de la Mare de Déu de tothom qui lamenta, alegria, construïda a la fàbrica de porcellana. El sacerdot Zhemchuzhin es va dirigir al seu arquitecte A. von Gauguin. Von Gauguin va fer els esbossos de forma gratuïta. El març de 1900, el projecte de Gauguin va ser aprovat pel príncep Konstantin Konstantinovich.
Al temple se li va assignar un lloc no gaire lluny de l'antic temple de fusta. El 18 (30) de juny de 1900 va tenir lloc la cerimònia de col·locar la primera pedra. Quan es van acabar la majoria de les obres, es va consagrar la catedral de Sant Nicolau. La cerimònia va tenir lloc l'agost de 1902 en presència de membres de la família reial. Després de la consagració, la posició del rector del temple es va regularitzar. La construcció es va acabar finalment el 1904.
Després de la revolució, el temple va continuar funcionant fins al 1930, però el novembre del 1930 van intentar tancar-lo. Aleshores, la fiscalia de la república va considerar il·legal les accions dels funcionaris. El novembre de 1933 l’església fou clausurada. L'edifici del temple va ser transferit a 32 brigades motoritzades. Durant un temps hi va haver un club i després hi va haver tallers de reparació.
Durant la Gran Guerra Patriòtica, l'església va resultar molt danyada durant el bombardeig. El 1941, malgrat que l’edifici del temple es trobava en un estat lamentable, s’hi van reprendre els serveis. Després del final de la guerra, es van tornar a allotjar tallers a l'església. La distribució interior ha estat reformada. El 1960 es va col·locar un magatzem militar a l'edifici.
El 1987, l’edifici de l’església va ser reconegut com a monument arquitectònic i va ser protegit per l’Estat. A principis dels 90, l'església va ser retornada als feligresos. El 1991 s’hi va celebrar el primer servei d’oració. Més tard, el temple es va incloure a la llista d'objectes del patrimoni cultural i històric de Rússia. Les obres de restauració del temple es van dur a terme durant gairebé deu anys.
L'edifici de la catedral es va construir a l'estil rus. Les parets estan revestides de maons vermells. La catedral és de cinc cúpules, en planta és quadrada, amb un absis semicircular que sobresurt. A la sala central hi havia tres imatges: Miquel Arcàngel, Sant Nicolau el Meravellós, Jordi el Victoriós. La campana gran pesava unes 3 tones. La iconostasi de roure tallat es va fer segons un esbós de l'artista Subbotin.
