Descripció de l'atracció
Originalment, al lloc del palau d'Ajuda, hi havia un edifici de fusta construït per a la família reial, que va decidir traslladar-se aquí després del terratrèmol del 1755. Aquest edifici també va rebre el nom de "Royal Shack" o "Palau de Fusta". Un incendi el va destruir el 1795 i es va erigir un palau de pedra al seu lloc.
L’edifici es va començar a construir sota la direcció de l’arquitecte Manuel Sitano de Souza, que va planejar fer-lo a l’estil barroc tardà-rococó. Una mica més tard, la construcció fou continuada pels arquitectes Jose da Costa i Francisco Xavier Fabri, però l'edifici ja s'estava construint a l'estil neoclàssic. La construcció va continuar fins al 1807 i no es va acabar mai. El palau va ser capturat per les tropes de Napoleó i la família reial es va veure obligada a deixar Portugal i refugiar-se al Brasil. La construcció va continuar lentament, es va aturar en alguns llocs, l’aspecte del palau va canviar tenint en compte que en cada etapa de la construcció hi havia un arquitecte diferent. El 1826, el palau es va tornar a convertir en una residència reial. El 1910, el palau es va tancar després de la proclamació de la República i es va obrir com a museu el 1968.
El museu acull una magnífica col·lecció d'art del segle XV al XX. Les sales del palau estan decorades amb mobles, tapissos i estàtues d'estil Lluís XV. Al palau hi ha moltes arts decoratives extravagants. Aquesta abundància de luxe va ser el resultat d’una riquesa sense precedents al segle XVIII, quan es van descobrir els diamants al Brasil. El jardí d’hivern, el saló de ball, la sala de l’ambaixador, així com les sales de banquets i del tron sorprenen amb la seva esplendor.
El palau encara és utilitzat pel govern portuguès per a les cerimònies oficials.
