Descripció de l'atracció
La fortalesa de la ciutat de Velikiye Luki, regió de Pskov, és un monument històric i cultural. Aquesta fortalesa s'ha conservat en la forma que va adquirir a principis del segle XVIII. Fins aquell moment, aquestes fortificacions van ser modificades i reconstruïdes, aquestes versions anteriors dels edificis no han sobreviscut.
La presència de fortificacions aquí es va confirmar per primera vegada als anals el 1198. Fins aquell moment, no hi ha informació escrita sobre aquest objecte. Els anals descriuen la invasió de Velikiye Luki per part de les tribus de lituans i de Polotsk, que van cremar les cases dels residents locals - "mansions" i van trobar refugi a la "ciutat", és a dir, al Kremlin. Més tard, el 1211, la Crònica de Novgorod marca la construcció de fortificacions juntament amb els novgorodians.
El 1493, la crònica descriu una nova construcció de fortificacions al lloc de les antigues. També s’indica que la construcció fou encarregada pel gran duc Ivan Vasilievich. Els testimonis presencials del diplomàtic austríac Sigismund Herberstein s'han conservat sobre aquestes estructures en les seves "Notes sobre Moscòvia", que va escriure durant els seus dos viatges a Rússia el 1517 i el 1526.
Hi ha una diferència significativa en els significats de "kremlin" i "fortalesa", que són aplicables a edificis de diferents èpoques. Al principi es tractava del Kremlin: fortificacions fetes de palissades o d’altres materials. Es trobava a la riba esquerra del riu Lovat. I més tard, també es va construir una fortalesa: una muralla de terra amb una presó espessa i alta, torres de fusta i una porta d’accés. La fortalesa envoltava tot el territori de la ciutat, que es trobava a les dues ribes del Lovati. Més tard, el Kremlin va passar a formar part d’una gran fortalesa que protegia tota la ciutat.
Del 26 d'agost al 5 de setembre de 1580, la ciutat va ser atacada per les tropes de Stephen Batory, que van destruir el Kremlin i la fortalesa. No obstant això, el conqueridor tenia una gran necessitat de fortificacions i va començar a buscar un nou lloc per a la seva construcció. Després d’inspeccionar la zona, va decidir utilitzar el mateix lloc per a noves fortificacions. Fins i tot va desenvolupar un pla de construcció amb la seva pròpia mà. Així, el 17 de setembre de 1580 es van acabar les obres i es van reconstruir de nou les fortificacions.
Al segle XVII, durant l'època dels problemes, a conseqüència de diverses incursions, la fortalesa fou novament destruïda. En aquell moment, constava de muralles i 12 torres. Dos d’ells tenien una porta d’accés. El perímetre total de totes les fortificacions va ser d'aproximadament 1125-1156 metres.
La fortalesa, que ha sobreviscut fins als nostres dies, va ser construïda pel decret de Pere I del 1704-1708 i estava situada a la riba esquerra del Lovati. Ara era una fortalesa tipus bastió. L’autor del projecte va ser el matemàtic Magnitsky L. F. La construcció es va dur a terme sota la supervisió del general Naryshkin. La fortalesa tenia la forma d’un hexàgon irregular amb sis bastions a les cantonades, dotze canons de coure i quaranta de ferro colat, dos morters.
Després del final de la batalla de Poltava, és a dir, després de 1709, es va perdre la importància defensiva de la fortalesa. Durant la guerra amb Napoleó el 1812, va albergar un punt de reunió de les tropes russes.
A més de les instal·lacions militars, hi havia dues esglésies a l'interior de la fortalesa: la catedral de la Resurrecció amb dos altars laterals i l'església Nikolsky. També al territori de la fortalesa hi havia un polvorí, barracons, una casa de guàrdia, botigues, graners, una ferreria, un jardí de comandant, una oficina, una presó i magatzems d'aliments.
Durant la Gran Guerra Patriòtica, la fortalesa va recuperar la seva importància i va ser el lloc de l'operació Velikie Luki el 1942-1943. Avui la fortalesa és un museu (des de 1971). Té sis baluards i dos parells de portes. L’alçada de les muralles és de 21,3 metres i les torres de 50 metres. La superfície total és d’11,8 hectàrees.
