Descripció de l'atracció
El Petit Palau es va construir el 1317. Es troba a la part nord de la plaça, davant de la residència papal, i s’anomena així precisament per la seva modesta mida i importància, en comparació amb el palau dels papes.
La història de la seva aparició és vaga: segons una versió, va ser construïda per al nebot del papa Joan XXII, Arnaud de Via, segons l’altra, va ser construïda pel cardenal Berenger F. el Vell. Després de la seva mort, el palau i els voltants van ser adquirits pel cardenal Arno de Via. El 1335, De Via va morir i el palau no va pertànyer a ningú fins a l'arribada del papa Benet XII, que el va comprar de nou i el va convertir en la residència oficial de l'arquebisbe d'Avinyó.
L'edifici va quedar molt malmès entre 1396 i 1411, ja que era considerat la ciutadella fortificada dels papes d'Avinyó. Després del final de les hostilitats, el palau va caure gradualment en decadència. A la segona meitat del segle XV, el bisbe Alan de Cotivi i el seu seguidor Giuliano della Rovere (que més tard seria Papa Juli II) van decidir restaurar l'edifici i el 1503 li van donar un aspecte gairebé original. Della Rovere va arribar a Avinyó el 1474, ja que havia estat nomenat pel seu oncle, el papa Sixt IV, bisbe d'Avinyó. Va completar les façanes sud i occidental a l'estil renaixentista italià i va erigir una torre el 1487 (més tard, el 1767, fou destruïda).
Durant la Revolució Francesa, el palau va passar a ser propietat de l’Estat, al segle XIX va albergar una escola catòlica i, posteriorment, una escola professional. Només a finals del segle XX es va obrir un museu al territori del palau.
Des del 1958 s’hi troba el Museu de l’Edat Mitjana. El 1976 es va obrir aquí una galeria d'art d'obres de mestres del Renaixement. En 19 sales del museu, en particular, s’exposen obres de Sandro Botticelli, Taddeo Gaddi, Taddeo di Bartolo, Lorenzo Monaco, inclosa la famosa "Madonna" de Botticelli.
