Descripció de l'atracció
El museu municipal de Castelvecchio es troba al castell del mateix nom, construït a l’edat mitjana. Actualment alberga una rica col·lecció de pintures, escultures, armes antigues, ceràmiques i miniatures d’aquells temps, així com diverses campanes centenàries. El museu es va fundar el 1923, però va obrir les seves portes al públic només a la segona meitat dels anys setanta després d'una llarga renovació dirigida per l'arquitecte Carlo Scarpa. El seu estil únic es pot veure en els elements de la decoració de portes i escales, en la decoració interior i fins i tot en elements de fixació especials que fixen les exposicions del museu.
Entre les escultures, la majoria realitzades a l'estil romànic, cal destacar les estàtues dels sants Sergei i Bacus de 1179, el "Crucifix" del segle XIV fet de tofa volcànica, la composició "Santes Cecilia i Caterina" de l'Església de San Giacomo di Tomba i l’estàtua de Cangrande I della Una roca a cavall, portada aquí des dels Arok Scaligers. No són menys interessants les pintoresques obres d’art: "Madonna de la guatlla" de Pisanello, "Madonna al jardí de les roses" de Stefano da Verona (o Michelino da Bezozzo), "Crucifixió" de Jacopo Bellini, "Madonna i el nen" de Gentile Bellini i "Holy Family" d'Andrea Mantegna. També es poden veure altres pintures i frescos del segle XIV. En una de les sales, s’aprofita una enorme campana des de la torre Del Gardello de la Piazza dell’Erbe, que es va llançar el 1370. En un altre saló, es recullen les campanes de Verona dels segles XIV-XVI, i només podeu accedir-hi anant per un passadís secret que condueix a la torre del castell. Altres mostres significatives del museu són joies dels segles XV i XVI, eines medievals i nombrosos esbossos de mestres de la pintura italiana.
Per descomptat, el mateix castell de Castelvecchio mereix una atenció especial, construït com a fortalesa defensiva a la riba esquerra del riu Adige durant el regnat dels Scaligers. És un dels exemples més destacats d’arquitectura gòtica. La seva construcció va durar del 1354 al 1376. Després es va anomenar San Martino al Ponte després de l’antiga església de Sant Martí. I el nom actual, que en italià significa Castell Vell, se li va donar al segle XV, quan es va construir un nou castell al turó de San Pietro. Durant el regnat de Napoleó, Castelvecchio va quedar parcialment danyat, després, durant el domini austríac, va albergar casernes militars i el 1923 es va obrir el Museu de la Ciutat.
A primera vista, l'estructura en si no és remarcable: està feta de maó vermell sense cap decoració. Als patis es poden veure fragments de les muralles de Verona de l’època de l’antiga Roma i, al llarg del perímetre del castell, envoltat d’una tanca emmerletada, hi ha set torres. El castell està envoltat d’un fossat, un cop ple de les aigües del riu Adige, però ara sec. Està connectat amb la part esquerra de Verona pel pont Scaliger, construït el 1355.
