Descripció de l'atracció
Al lloc de l'actual Museu Calvet, anteriorment hi havia una residència cardinal: el Livre de Cambre, que portava el nom del cardenal Pierre D'Aily, bisbe de Cambre, que va viure aquí. El 1719, l'edifici fou venut a François-René de Villeneuve, al marquès d'Arzellier i al senor de Martignan.
El 1734, el seu fill Jacques-Ignace de Villeneuve va decidir ampliar les seves possessions i construir un nou palau. La construcció es va iniciar sota la direcció de Thomas Laine, però després va ser substituïda pels arquitectes Jean-Baptiste Franck i Francesco Frank. Les obres de construcció només es van acabar el 1749. El 1802, la mansió va ser comprada pel comerciant Deletre, que, al seu torn, va arrendar l’edifici a les autoritats d’Avinyó per tal d’allotjar la col·lecció d’Esprit Calvet. El 3 de març de 1833 l’edifici fou comprat pel municipi d’Avinyó com a museu. Des de l'1 d'octubre de 1963, la mansió de la ciutat Villeneuve-Martinan ha estat inclosa a la llista de monuments històrics de França.
Allotja una de les col·leccions de pintures més grans de França. La col·lecció fou iniciada pel metge local (numismàtic, bibliòfil i arqueòleg) Aspri Calvet i, més tard, el 1810, llegà les seves col·leccions i la seva biblioteca al museu de pintura. Les exposicions del museu són obres d’art aplicat, escultura, porcellana, però el departament de pintura, que abasta el període del segle XVI al XX, des de Vasari i Luca Giordano fins a David, Corot, Manet, Soutine i Bonnard, té un especial interès.
Aquí, a la mansió de la ciutat de Villeneuve-Martinan, a la qual s’han afegit edificis moderns, hi ha la col·lecció principal. La biblioteca de Calvet i una important col·lecció de prop de 12.000 monedes i medalles van ser transportades a qualsevol altre lloc de la ciutat.
