Descripció de l'atracció
L’església de Sant Nicolau el Meravellós de Vishnyakovsky Lane va ser una de les poques esglésies que no es van tancar durant l’època soviètica. Antigament, el temple es deia segons la seva ubicació - "a l'assentament de Kuznetsk".
L’assentament, on vivien els amos del martell i les encluses, es va formar a Zamoskvorechye (llavors - a Zarechye) a finals del segle XV. Cap a la mateixa època, ja existia un edifici amb finalitats religioses al lloc del temple actual. Com a església de Sant Nicolau a Kuznetsk Sloboda, l'edifici es va esmentar només a la primera meitat del segle XVIII. Llavors l’església encara era de fusta, però cap a finals de segle es va convertir en pedra.
L’edifici on ara es troba el temple es va erigir el 1805, quaranta anys després se li van afegir un refectori i altars laterals i es va reconstruir i tornar a decorar el campanar que existia des de finals del segle XVII.
L’altar del temple principal es va consagrar en honor de Nicolau de Mirliki, el sud va rebre el nom del monjo Sergi de Radonezh i el del nord es va consagrar en honor de la festa de l’entrada al temple del Santíssim Theotokos.
Amb l'arribada del poder soviètic, el temple de Kuznetsy no només no va ser tancat, sinó que també va servir com a lloc on es portaven relíquies religioses d'altres esglésies (tancades o destruïdes) per guardar-les. Un d'aquests santuaris transferits als anys 30 del segle passat és la icona de la Mare de Déu "Satisfa els meus dolors". Abans de ser transferit a l’església de Sant Nicolau el Meravellós de Kuznets, es va guardar a l’església de Sant Nicolau de Sadovniki i es considerava miraculós.
A principis dels 90, es va construir un baptisteri al costat del temple: una habitació amb una font per al bateig. El 1992, el temple va rebre l'estatus de temple principal de la Universitat Humanitària Ortodoxa de Sant Tikhon.
