Descripció de l'atracció
L'anomenada "casa sense celles" és un edifici famós de Viena, considerat un dels edificis centrals del modernisme vienès.
El 1909, el banquer jueu Leopold Goldstein va contractar l'arquitecte austríac Adolf Loos (1870-1933) per construir un edifici comercial a Michaelerplatz (al costat del Palau Imperial, al centre de la ciutat) per a la seva empresa. Ernst Epstein va ser nomenat director de projecte, i la construcció va anar a càrrec de Pittel & Brausewetter. L'edifici es va inaugurar el 1911 i va provocar immediatament un gran escàndol a causa de la façana massa senzilla. Per sobre de les finestres de l'edifici no hi havia cap motlle d'estuc tradicional per a aquella època, les anomenades cornises, que feien l'edifici més espectacular i ric. Per això, la societat vienesa va anomenar immediatament la creació d'Adolf Loos "una casa sense celles". El públic en general va exigir la demolició de l’edifici per unanimitat i l’emperador Francisco Josep I es va negar a entrar al palau imperial des del costat de la Michaelerplatz, només per no veure una casa tan lletja. Diuen que fins i tot va començar a cortinar les finestres que donaven a la "casa sense celles".
El mateix Adolf Loos es va oposar a tot tipus de decoracions arquitectòniques, insistint que només la funcionalitat de l’edifici té una importància decisiva. "Casa sense celles" s'ha convertit en la seva marca comercial. Tot i les seves opinions radicals, Loos va atendre les peticions dels que l'envoltaven i va ennoblir la façana penjant caixes de flors.
El 1947, la casa fou reconeguda com a monument arquitectònic i fou protegida. El 1960 es va ubicar a l’edifici una botiga de mobles. El 1987, el Raiffeisen Bank va comprar l’edifici. Des de 2002, la casa sense celles també acull l'organització cultural Adolf Loos Design Zone de Paolo Piva. Acull exposicions internacionals, discuteix esdeveniments mundials en el camp del disseny i l'arquitectura.
