Descripció de l'atracció
El Parc Natural de Sibalom es troba a la província d’Antik, a l’illa de Panay, part dels Visayas. Al territori del parc, amb una superfície de 5.000 hectàrees, s’ha conservat un dels darrers racons d’un bosc inundable de zones inundables on es poden trobar espècies rares de plantes i animals que estan a punt d’extingir-se. Sibalom, que s'estén des de la muntanya Porras fins a la muntanya Igmatindog, es va crear el 2000 per decret del president de Filipines.
Fins ara, el parc no ha dut a terme un estudi en profunditat de la flora i la fauna locals, però els científics ja saben que els ecosistemes del parc són increïblement diversos en termes biològics. Allotja 59 espècies d’ocells, la supervivència de la qual depèn de la meitat de l’estat del bosc de la plana inundable, i 8 espècies són endèmiques filipines: calau de Walden, calau de Sayan, larvaire d’ales blanques, colom de pollastre negre, etc. Entre els mamífers, es poden trobar animals tan rars, com el cérvol sika visayà i el facoquer visayà, tots dos estan en perill crític i només habiten a la regió de Visayas occidentals.
Als boscos de Sibaloma, també es poden veure els dípterocarps filipins: lauan blanc i dípter de flors grans, així com diversos tipus d’arbres fruiters. Aquí creix una de les flors més grans del món: la rafflesia, una espècie molt vulnerable.
Diferents tipus de plantes i animals prosperen a diferents parts del parc. Així, per exemple, als vessants de les muntanyes a una altitud de 300 a 800 metres, es poden veure cérvols de sika i micos galopant sobre arbres de fulla caduca com la narra. Moltes espècies d’ocells s’alimenten dels prats: munias, pardals, picots. La vegetació aquí està representada per arbustos del tipus imperatiu cilíndric.
Molts rius i rierols flueixen pel territori de Sibalom, i els seus llacs estan plens de peixos i altres espècies aquàtiques. Als voltants del riu Mau-it, es troben col·locadors de pedres semiprecioses: jade, jaspi, òpal, ònix i àgata.
Els habitants de la província d’Antiguitats creuen que aquests boscos i muntanyes són una part integral de la seva vida, que els proporciona aigua i aire nets, i dels quals depèn el seu propi benestar i supervivència.
