Descripció de l'atracció
El segon castell més gran d’Estíria, el castell de Strehau, es troba al cim d’un turó del municipi de Lassing. La primera fortalesa, formada només per una torre residencial, va aparèixer al lloc de l’actual castell de Strehau a la segona meitat del segle XII. Els seus primers propietaris van ser cavallers que es deien Burggraves de Strehau. A principis del segle XIII, el castell estava governat pels arquebisbes de Salzburg, que el van lliurar als germans Konrad i Rudolf von Trenstein. En aquells dies, la fortalesa de Strehau constava de dos castells: un superior i un inferior.
El 1528, el castell va ser adquirit per Hans Hoffmann von Greenbühel. Va rebre l'autorització de l'emperador Ferran I per encunyar les seves pròpies monedes de plata. Hoffman era protestant, de manera que va recolzar fermament la difusió de la fe evangèlica a les seves pròpies terres. Sota Hoffman, el castell es va ampliar i va adquirir un aspecte renaixentista. La seva decoració era una luxosa galeria que donava gràcia al palau. A la finca també va aparèixer una capella del castell protestant, que posteriorment es va reconstruir de forma barroca. L’última propietària del castell de Strehau de la família Hoffman, Anna Potentiane Yorder, va haver de deixar les seves possessions a corre-cuita durant la Contrareforma. Fins al 1892, els nous propietaris van construir aquí un estable i un edifici administratiu. El gran saló de ball va rebre noves decoracions de manera barroca.
Cap al final del segle XIX, el castell de Strehau era governat per Anton Stary, un amic de l'arxiduc Johann. Alguns dels locals del palau van ser reconstruïts per a les necessitats personals de l'arxiduc. Un castell molt bonic contiguava al castell en aquella època. En ell, l'arxiduc Johann va conèixer la seva futura esposa Anna Plochl diverses vegades i fins i tot va voler celebrar un casament aquí, però el seu germà l'emperador Franz I no va aprovar el lloc per a les celebracions del casament.
Actualment, el castell de Strehau pertany a Harald Bosch.