Descripció de l'atracció
L'església de Il Redentore, dedicada a Crist Salvador, es va erigir al terraplè de l'illa de Giudecca a Venècia. La seva construcció va ser iniciada pel Duc Duc Sebastià el Gran amb el suport del Consell dels Deu, i el destacat arquitecte del seu temps, Andrea Palladio, va treballar en el projecte. El 1577 es va col·locar la primera pedra als fonaments de l’església i la construcció es va acabar el 1592. Immediatament es va decidir consagrar el temple en honor de Crist Salvador, en agraïment als poders superiors per lliurar Venècia de la terrible epidèmia de pesta, que en 1575-76 va causar unes 50 mil vides. En honor al mateix esdeveniment, la Festa del Redentore se celebra anualment a Venècia.
Tot i que el Senat de Venècia volia que la nova església fos quadrada, Palladio va dissenyar un temple d’una sola nau amb tres capelles a cada costat. La seva ubicació al terraplè del canal della Giudecca va donar a l’arquitecte l’oportunitat de crear la façana de l’església a la imatge del Partenó atenès i situar-la sobre una base àmplia. 15 esglaons conduïen a l'entrada del temple, que recordava el temple del Sant Sepulcre de Jerusalem i, a més, segons la idea de Palladio, simbolitzava la "gradual ascensió dels fidels". A petició urgent del papa Gregori XIII, immediatament després de la consagració, Il Redentore va ser traslladat a la jurisdicció de l'ordre dels caputxins i alguns dels monjos es van establir en un monestir annex a l'església.
Avui el temple d’Il Redentore és considerat una de les obres mestres de la creativitat de la gran Andrea Palladio. Es tracta d’un enorme edifici blanc com la neu rematat amb una cúpula amb una estàtua de Crist Salvador. A la façana, un frontó triangular central penja sobre el inferior, més gran, i s'assembla a la façana d'una altra creació de Palladio: l'església de San Francesco della Vigna, al barri venecià de Castello. L’altura total del temple d’Il Redentore és de quatre cinquenes parts de l’amplada i l’amplada de la part central de l’església és de cinc sisens de la seva alçada. Aquestes proporcions geomètriques eren característiques de Palladio.
Es creu que alguns elements orientals estan presents en l’aspecte exterior de l’església, en concret, dos campanars són vagament similars als minarets. L’interior del temple és increïble: estuc blanc, marbre gris i una nau central coronada amb una cúpula creen una sensació de majestuositat i harmonia alhora. A les parets es poden veure quadres de Francesco Bassano, Carlo Saraceni, Rocco Marconi, Paolo Veronese i Tintoretto. I a la sagristia hi ha una col·lecció de caps de cera de monjos franciscans, feta el 1710.
