Descripció de l'atracció
La catedral de San Lorenzo és una de les esglésies més grans de Gènova i la seu de l'arquebisbe local. Als segles V o VI d. C. al seu lloc hi havia una església dedicada a sant senyor de Gènova, bisbe de la ciutat. Com a resultat de les excavacions realitzades sota la base i al voltant de la façana de l’actual edifici de la catedral, es van descobrir les parets i fonaments del temple de l’antiga Roma, així com sarcòfags precristians, cosa que suggereix que hi havia una vegada un cementiri aquí. Més endavant en aquest lloc es va construir l'església dels Dotze Apòstols, substituïda al seu torn per una nova catedral d'estil romànic, construïda en honor del gran màrtir Sant Llorenç. Els diners per a la seva construcció es van rebre de la participació de la flota genovesa a les croades.
La construcció de la catedral el 1115 va contribuir a la urbanització d’aquesta part de la ciutat. Com que no hi havia altres places públiques a Gènova en aquell moment, la petita plaça de davant de la catedral es va convertir en el principal lloc públic de la ciutat i es va mantenir durant tota l’Edat Mitjana. La catedral va ser consagrada pel papa Gelasius II el 1118 i el 1133 va rebre la condició d’arquebisbe. Després d'un terrible incendi el 1296, que va succeir durant les batalles entre els güelfs i els gibel·lins, l'edifici de la catedral va ser parcialment reconstruït. El 1312 es va acabar la restauració de la façana, es van substituir les columnates internes i es van afegir empores: estructures en forma de grades o galeries. Al mateix temps, l’interior de l’església es pintava amb frescos de temàtica religiosa. Al mateix temps, l’estil general de la catedral –romànic– es mantenia intacte.
Als segles XIV-XV es van construir diversos altars i capelles a la catedral. El 1455 aparegué una petita galeria coberta a la torre nord-est de la façana i el 1522 se’n va afegir una de similar a la torre oposada. El 1550, l'arquitecte peruà Galeazzo Alessi va iniciar la reconstrucció de la catedral, però va aconseguir completar només les obres de la nau, capelles laterals, cúpula i absis. La finalització final de la construcció de la catedral s’atribueix a finals del segle XVII. La seva cúpula i les seves parts medievals van ser restaurades el 1894-1900.
Per sort, la catedral no va ser danyada per les forces britàniques durant l’Operació Grog el febrer de 1941, quan tota Gènova va ser bombardejada amb focs d’artilleria. A causa d'un error de tripulació, el vaixell de guerra britànic Malaya va llançar una ronda perforadora de 381 mm a l'angle sud-est de la catedral. El material relativament "tou" no va poder detonar i el projectil encara es pot veure a l'interior.
El Museu del Tresor de la Catedral alberga una col·lecció de joies i argenteria que es remunten al segle IX dC. a dia d'avui. Potser l’exposició més valuosa sigui el calze sagrat, portat per Guglielmo Embriaco després de la conquesta de Cesarea; es creu que aquest és el mateix calze que va utilitzar Crist durant l’últim sopar.
