Descripció de l'atracció
L’església de la Santíssima Trinitat és una obra mestra de l’arquitectura barroca. Es troba al centre històric de Graz, al districte d’Innere Stadt, a la rodalia immediata del terraplè del riu Mur i del palau Schlossberg.
Durant l’edat mitjana es va situar un antic cementiri de la ciutat en aquest lloc i el 1694 es va col·locar la primera pedra d’una petita capella commemorativa, que més tard es va convertir en aquest temple monumental. La construcció de l'església es va acabar el 1704 i ja el 1722 va passar a formar part del gran monestir de les germanes Ursuline. A finals del segle XVIII, quan l’emperador sant romà Josep II va ordenar el tancament de més d’un centenar de monestirs, aquest monestir de Graz va sobreviure, ja que hi havia una gran escola que hi operava. Només el 1900 el monestir es va dissoldre i alguns dels seus locals van ser completament destruïts. Ara, l’església de la Santíssima Trinitat - anteriorment dedicada a santa Úrsula, en honor del mateix monestir - pertany a la branca femenina de l’orde monacal franciscà.
L’església en si és una obra mestra de l’arquitectura barroca típica de la dinastia dels Habsburg. Només algunes de les seves característiques ja pertanyen a un estil posterior: el classicisme durant el regnat de Josep II. El prototip de la construcció va ser l’edifici de l’Església del Sant Nom de Jesús a Roma, que pertany a l’orde dels jesuïtes.
L’exterior de l’església es distingeix especialment per la seva monumental façana principal, exquisidament decorada amb columnes i estàtues de sants situades en nínxols als nivells superiors. I al centre mateix del frontó triangular, que és una característica típica dels temples jesuïtes, hi ha una escultura que representa el sant arcàngel Miquel que pesa les ànimes dels morts. A sobre seu hi ha una imatge que simbolitza la Santíssima Trinitat: Déu en tres persones.
L’ampli interior del temple presenta sostres baixos i voltats sostinguts per elegants columnes. En general, l'interior de l'església està dissenyat en un estil barroc. Cal destacar especialment l’inusual púlpit angular, una gran varietat de capelles laterals i estàtues de sants instal·lades entre les columnes.
